Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
calze
Calze de color verd de la flor d’una gerbera
Gabriel (CC BY 2.0)
Anatomia vegetal
Verticil extern de la flor, format per sèpals, que són antòfiles.
En les flors monoclamídies constitueix tot sol el periant, a vegades amb tota l’aparença d’una corolla, i en aquest cas es diu corollí o petaloide En les flors de periant doble els sèpals solen tenir l’aspecte de fulles, bé que alguns cops siguin com pètals, i aleshores, tant els uns com els altres reben el nom de tèpals Si els sèpals són soldats, el calze és gamosèpal, i si són lliures, dialisèpal En els calzes gamosèpals hom por distingir el tub o part soldada i els limbes o parts terminals lliures dels sèpals el punt on s’uneixen les dents al tub és la gola Si només té un pla de simetria…
antofil·le
Anatomia vegetal
Cadascuna de les fulles modificades que integren la flor.
Sèpals i pètals són antofilles estèrils, especialitzats en la protecció i l’atracció d’insectes Estams i carpels són antofilles fèrtils i, segons sembla, corresponen a microsporofilles i a macrosporofilles, respectivament
bulb
Bulb (trena d’alls)
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia vegetal
Òrgan, ordinàriament subterrani, constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria en donar-se les condicions adequades, i envoltada de fulles carnoses i riques en reserves, entre les quals hi ha altres gemmes, que originaran nous bulbs.
Hom pot distingir tres menes de bulbs el massís , bàsicament constituït per la tija carnosa, com el del safrà el tunicat , format essencialment per fulles carnoses de manera que les externes, membranoses i més pigmentades, cobreixen les més internes, com el de la ceba i l' esquamós , amb fulles carnoses més curtes i imbricades, com el de la flor de lis A vegades el bulb pot ésser múltiple , com el de l’all El bulb representa un òrgan de resistència que permet a un gran nombre de geòfits de travessar l’època desfavorable freda o seca de llur cicle vegetatiu Bulb Massís del safrà 1…
androceu
androceu d’una anemone ornamental
© Fototeca.cat
Anatomia vegetal
Conjunt dels òrgans masculins d’una flor, els quals solen ésser interpretats com a microsporofil·les: els estams
, funcionals, i els estaminodis
, estèrils.
Situat entre el periant i el gineceu, pot ésser constituït per un sol verticil monocíclic o haplostèmon , més sovint per dos bicíclic o bé per un nombre indeterminat de verticils polistèmon Els estams poden alternar amb les peces del verticil immediat diplostèmon o ésser collocats davant per davant de cada una obdiplostèmon El nombre d’estams pot variar d’un a un nombre indefinit, gran flors monandres, diandres, triandres, poliandres, però és especialment freqüent que les monocotiledònies en tinguin tres per verticil i les dicotiledònies, cinc L’androceu pot ésser constituït per…
borró
Anatomia vegetal
Gemma ovoidal o fusiforme, constituïda per una coberta de fulletes modificades (catafil·les) estretament imbricades, i sovint piloses, que protegeixen una porció de teixit meristemàtic en fase de repòs, destinat a originar un brot o una flor.
disc
Anatomia vegetal
Excrescència en forma de disc o d’anell, generalment amb funció glandular, que forma el tàlem dintre la flor i que té una gran importància sistemàtica a causa de la posició variable i característica segons els diferents gèneres i famílies.