Resultats de la cerca

Com és ara les de revocació de les disposicions testamentàries, la caducitat aplicable als testaments no notarials si no es compleixen determinades formalitats en els terminis legals i la nullitat que es produeix quan el testament o codicil no correspon a algun dels tipus que preveu la llei, s’ha atorgat amb violència, dol o frau o sense observança dels requisits de capacitat o forma exigits per la llei a Catalunya, a més, el testament és nul quan no conté institució d’hereu

Per a fer efectiu aquest dret, cal que dos o més hereus o legataris ho siguin conjuntament de tota l’herència o llegat o d’una part, és a dir, que hom no deixi coses o participacions concretes a cadascun d’ells Establert ja en el dret romà, regeix actualment als països que segueixen aquesta tradició, com el dret català El dret d’acréixer també és aplicat en les substitucions fideïcomissàries A Mallorca i a Menorca, és aplicable fins i tot si els hereus ho són de cosa específica i concreta

Cal distingir l’abandó de la pèrdua mentre que l’abandó és realitzat amb intenció de perdre'n la propietat, la pèrdua és un acte involuntari pel qual hom no perd la propietat Hom presumeix legalment si una cosa ha estat abandonada o perduda per les circumstàncies del moment, del lloc, de l’estat de la cosa, etc En principi, l’abandó no és aplicable als béns immobles L’abandó d’animals és configurat de diferents maneres segons que es tracti d’animals domèstics inclosos els eixams d’abelles o d’animals salvatges en captivitat compresos els criats en deveses o vivers En el primer…

Aquesta divisió, de fet artificial i variable, és només aplicable a la civilització occidental, car les altres civilitzacions tenen una evolució cronològica diferent Seguint la divisió tradicional, hom troba quatre edats històriques l' edat antiga , que comprèn des de l’aparició de l’escriptura 4000 aC fins a les primeres invasions germàniques i la caiguda de l’imperi Romà d’Occident segle V, l' edat mitjana , que arriba fins a la caiguda de Constantinoble 1453 i que hom divideix en alta , caracteritzada per l’aparició del feudalisme, i baixa , a partir del segle XI, l' edat…

Així, hom parla d’un deute d’aliments per part de qui els ha d’abonar alimentant, i d’un dret d’aliments per part de qui els ha de rebre alimentista, bé que és possible que l’obligació d’alimentar neixi també de contracte voluntari i no per obligació de la llei Els aliments deguts per imposició legal pressuposen una relació de parentiu entre alimentant i alimentista, el grau del qual determina cada legislació de forma variable esposos, fills, pares, germans, etc, com també és diferent, segons les legislacions, la quantia dels aliments satisfets, bé que normalment té relació amb…