Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
multiplexatge estadístic
Electrònica i informàtica
Telecomunicacions
Tipus asíncron de multiplexatge per divisió de temps (TDM).
També anomenat multiplexatge asíncron TDM o multiplexatge intelligent TDM, consisteix a collocar les dades de diferents fonts dinàmicament, de manera que no hi hagi intervals de temps sense missatge, cosa que sí que passaria en un multiplexatge TDM síncron, si durant l’interval de mostreig destinat a alguna de les fonts a multiplexar, aquesta no té dades per a incorporar al canal En fan ús diverses tècniques de commutació de paquets, com ara l'ATM
càlcul de la data de la Pasqua
Astronomia
Cronologia
Conjunt d’operacions destinades a trobar la data de la Pasqua un any determinat.
Per a fer aquest càlcul hom determina primerament el retard r de la lluna plena respecte al 21 de març, el qual és la resta de dividir l’expressió 19 m 1 9 +15+ A per 30, en la qual el valor de m 1 9 és la resta de dividir el número de l’any considerat m per 19, i el valor de A és zero quan hom fa el càlcul per als anys del calendari julià, mentre que per als anys del calendari gregorià és igual a la resta de dividir per 30 l’expressió c — c /4 — c — k /3, on el valor de c és el quocient enter de dividir l’any considerat per 100, i k val zero fins a l’any 4199, mentre que val c —17/25 a…
multiplexatge per divisió de temps
Electrònica i informàtica
Telecomunicacions
Multiplexatge utilitzat actualment, especialment en els sistemes de transmissions digitals.
dia intercalar
Cronologia
Dia afegit darrere el vint-i-vui de febrer en els anys de traspàs.
dia civil
Cronologia
Dia basat en el dia solar mitjà.
És dividit convencionalment en 24 hores, al seu torn dividides cadascuna en 60 minuts, i cadascun d’aquests en 60 segons És la unitat de l' any civil d’ús ordinari i habitual establert pel calendari gregorià
multiplexatge per divisió de longitud d’ona
Electrònica i informàtica
Telecomunicacions
Tècnica de multiplexatge que permet transportar múltiples senyals de llum de diferents longituds d’ona (colors) per un canal únic.
És la tècnica de multiplexatge utilitzada en la transmissió a través de xarxes de fibra òptica Presenta els mateixos principis de funcionament que el multiplexatge per divisió de freqüència FDM, però el canal òptic THz és molt més gran, al voltant d’un milió de vegades, que el canal elèctric MHz
itinerància
Telecomunicacions
Funció d’un telèfon mòbil que permet de desplaçar-se d’una zona de cobertura a una altra sense alterar-ne les condicions de funcionament.
Comercialment, els operadors de telecomunicacions usen el terme itinerància en anglès roaming quan el canvi de cèllula comporta un traspàs de les fronteres d’un estat, amb el consegüent canvi d’operador de telefonia Sense l’opció comercial d’itinerància, els telèfons mòbils només són operatius al país d’origen La paraula roaming ha agafat més pes en la seva versió comercial per a indicar l’opció contractual amb l’operador de telecomunicacions que permet trucar des de l’estranger, emprant-se actualment els anglicismes handover o handoff per a indicar la itinerància dels mòbils entre cèllules…
mes
Cronologia
Cadascuna de les dotze parts en què es divideix l’any, que consta de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) o de 31 (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), llevat del febrer, que en té 28 o 29.
És anomenat també mes civil El fet d’emprar el dia com a unitat feia complicada la tasca de comptar la durada de llargs intervals de temps, per la qual cosa hom cercà una unitat de temps superior Aquesta unitat fou proporcionada d’una manera natural pel cicle de les fases de la Lluna, que es repeteix sempre igual Així, els pobles de la prehistòria comptaven el temps en llunes, tal com ho fan encara els pobles primitius en efecte, els primers calendaris de què hom té notícia eren basats en la llunació, la durada de la qual era la unitat bàsica Més endavant el desenvolupament de l’agricultura…
estació
Al·legoria de Les estacions (la primavera)
© Fototeca.cat
Cronologia
Cadascuna de les quatre divisions de l’any compresa entre un equinocci i un solstici.
Les estacions de l'any són la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern L'inici de les estacions és donat per aquells moments en què la Terra es troba en una posició determinada en la seva òrbita al voltant del Sol Al llarg dels anys, la data en què comença cadascuna de les estacions varia, en funció de la manera com encaixa la seqüència dels anys segons el calendari anys de traspàs amb la durabilitat de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol durada coneguda com any tròpic Les estacions religió i les arts Els canvis de les estacions, amb llurs característiques, incidien molt en la vida…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina