Resultats de la cerca

A l’origen coincidia amb la lluna nova, coincidència que es perdé amb la reforma del calendari julià El còmput, a partir del dia 14 o del 16 segons els mesos, era regressiu així, a partir de mitjan mes de març els dies es comptaven 17, 16, 15, etc, de les calendes d’abril

En l’antic calendari romà era el primer dels mesos calendari , consagrat al déu de la guerra, Mart, del qual deriva el seu nom Aquest mes començava a Roma el temps de fer la guerra, que es cloïa per l’octubre totes les festes que s’hi arrengleraven tenien un caràcter guerrer Els refranys catalans referents al març alludeixen al seu temps, variable marcejar, i a les seves pluges, molt bones per als conreus

Aquesta fórmula fou adjuntada a la de l’any del consolat, en el baix imperi romà, i finalment l substituí

Té trenta dies Possiblement es relaciona, etimològicament, amb Juno, la deessa muller de Júpiter En aquest mes té lloc el començament del solstici d’estiu, amb les festivitats, celebrades des de temps molt antic, que l’acompanyaven i que als Països Catalans s’han traduït en les fogueres de la vigília de Sant Joan foguera

En el calendari romà era el dotzè, i hom el dedicava a uns ritus purificatoris, les februalia de februare, 'purificar’, d’on li vingué el nom Té vint-i-vuit dies els anys comuns i vint-i-nou els anys de traspàs

En l’antic calendari romà era el novè dels mesos calendari, del qual fet li prové el nom de novem , ‘nou’ Els refranys referents al novembre alludeixen a la sembra i a les pluges que li fan bona saó Té 30 dies

En l’antic calendari romà era el vuitè dels mesos d’ací ve el seu nom llatí i català, d' octo , ‘vuit’, i amb ell s’acabava el temps destinat a fer la guerra març Els refranys catalans referents a l’octubre alludeixen als seus freds

Unitat de calendari difosa en tots els països d’influència judeocristiana i islàmica, lligada originàriament a les fases de la lluna, fou introduïda per dividir el cicle mensual i per establir d’una manera precisa la recurrència periòdica dels ritus religiosos, dels mercats, etc Desconeguda a Egipte calendari egipci i a Roma calendari romà, s’originà entre els caldeus calendari caldeu, entre els quals coexistia un cicle de cinc dies i una sèrie de dies “nefasts” —7, 15, 28 i, més tard, el 21 i el 19 o 49 a partir de l’inici del més anterior— en els quals el rei i el poble s’abstenien dels…