Resultats de la cerca

Per als romans era el segon El seu nom no ve d' aperire , com havia estat dit, sinó probablement del senglar aper venerat pels romans, o bé té relació amb un mot vèdic àparas , és a dir, ‘següent’ al primer mes Fins a l’edat mitjana fou representat per la figura d’un jove amb flors a la mà Els tres primers dies d’abril, a Catalunya, són popularment coneguts com a dies emmanllevats , per tal com hom creu que, en realitat, pertanyen encara al mes de març Aquesta creença popular ha originat una sèrie de costums de caràcter festiu més o menys estesos arreu d’Europa D’altra banda, els refranys…

Correspon a la lluna de juliol Per una sèrie de prescripcions religioses que hi fan referència, hom el considerà la quaresma dels jueus

 Principals eres cronològiques era punt de partida inici 1 bizantina des del segle VII i a Rússia, fins el 1700 creació del món 1-IX-5509 aC budista mort de Buda 543 aC cristiana o vulgar generalitzada al segle X naixement de Crist anno Domini 1 dC 2 de Dioclecià o dels Màrtirs usada pels coptes entronització de Dioclecià 29-VIII-284 dC hispànica origen incert 1-I-38 aC japoensa entronització de Jimmu Tennȏ 660 aC jueva des del segle X-XI creació del món musulmana hègira = migració de Mahoma de la Meca a Medina 16-VII-622 dC olímpica divulgada el 300 aC primers jocs olímpics 8-VII-776 dC…

El coneixement del valor de l’epacta permet de calcular quan tindran lloc els plenilunis de l’any Al calendari julià, hom pot passar de l’epacta d’un any a la del següent sumant a la primera onze unitats, i com que les fases de la Lluna es repeteixen a les mateixes dades cada dinou anys julians seguint el cicle de Metó cicle lunar, les epactes es repeteixen també cada dinou anys Així, l’epacta, al còmput julià, no podia prendre més que dinou valors distints, cadascun dels quals era associat sempre amb el mateix nombre auri Quan hom introduí la reforma gregoriana del calendari, calgué corregir…

N'hi ha unes quantes Modernament aquestes taules han estat establertes amb precisió i reduïdes als anys de l’era cristiana per tal de facilitar-ne l’ús cronologia

Així, Pompeio et Appuleio consulibus equival a ‘any 14 dC’ Tiberio IV et Caesare II cons, a ‘any 21 dC’, si no ho eren per primera vegada post consulatum Basilii XXIV, a ‘any 565 dC’, referit als anys després del seu consolat si no havien estat elegits més cònsols Aquest sistema s’acabà amb el consolat de l’emperador Justí II, el 566 cronologia

N'hi ha de disposats en una sola taula, de diversos sistemes que exigeixen càlculs més o menys complicats per exemple, el del pare Eugeni Quintana de Montserrat d’altres es presenten desglossats de manera que, sabent el dia que s’escau la Pasqua d’un any concret, ofereixen tots els dies de l’any disposats per mesos i setmanes el de Cappelli, per exemple