Resultats de la cerca

Després de datum o actum , o factum , pot expressar el lloc datació tòpica i, en tot cas, el temps datació crònica amb el dia del mes, el de la setmana rarament i l’any indicat per una era, amb el nom del sobirà regnant datació personal o bé referit a un fet contemporani datació històrica

Fou usat a Catalunya fins el 1350, que fou abolit per Pere III, el qual manà l’ús de l’estil de la Nativitat

Té trenta dies Possiblement es relaciona, etimològicament, amb Juno, la deessa muller de Júpiter En aquest mes té lloc el començament del solstici d’estiu, amb les festivitats, celebrades des de temps molt antic, que l’acompanyaven i que als Països Catalans s’han traduït en les fogueres de la vigília de Sant Joan foguera

Originàriament primer calendari romà era el desè mes de l’any december del llatí decem, 'deu’ La reforma de Numa li féu ocupar el lloc actual Ni la introducció al s XV del cicle de Nadal, que situava l’inici de l’any el 25 de desembre, ni el posterior establiment del començament de l’any el primer de gener en feren canviar el nom Té trenta-un dies

Aquesta indicació cronològica, molt estesa durant l’edat mitjana, és coneguda en els documents amb la fórmula anno a Nativitate Domini i vol dir que aquell any havia començat set dies abans que l’actual Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontifícia, i s’estengué per tot Europa Una ordenança de Pere el Cerimoniós, a Perpinyà 16 de desembre de 1350, prescriu que els documents han d’ésser datats per l’any de la Nativitat Perdurà fins al començament del s XVIII