Resultats de la cerca

Aquest còmput per quatriennis fou introduït a Grècia per l’historiador sicilià Timeu 352-256 aC, el qual va calcular els anys, a partir del 776, segons la llista dels vencedors dels jocs olímpics El sistema es posà en pràctica des del 260 aC 130ª olimpíada, i fou abolit en temps de Teodosi el Gran, l’any 395 dC

Aquesta fórmula de datació fou introduïda al segle VIII pel papa Adrià I, i apareix a la cancelleria pontifícia amb els anys del consolat o de l’imperi fins al segle X Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicció i, a partir del 1445, amb l’any de l’Encarnació

Aquesta fórmula fou adjuntada a la de l’any del consolat, en el baix imperi romà, i finalment l substituí

Aquest sistema de datació fou emprat pels regnes cristians de l’alta edat mitjana, per analogia amb l’any de l’imperi o del pontificat, fins que, gradualment, fou substituït pel de l’era cristianaLa reducció del còmput ofereix dificultats quant a la fixació de la data inicial, puix que pot coincidir amb el dia de l’elecció, de la coronació, de la consagració i, fins i tot, amb el de l’associació al govern Un altre aspecte important és l’extensió territorial, que pot sobrepassar les fonteres polítiques d’un estat Així s’esdevé amb la datació dels reis francs, la qual s’estenia als comtats…

L’origen d’aquest còmput, que la llei romana manava d’emprar per a la datació dels documents públics, es remunta a l’inici de la república 509 aC Els papes adoptaren sovint aquesta datació a partir de Sirici 384-398 Després del 541, any del darrer cònsol, Basili el Jove, fou adoptada la fórmula PC post consulatum

Hom començà d’emprar aquesta expressió en la datació de documents a Anglaterra al segle VII, i passà a França al segle següent A Catalunya, començà d’emprar-se al segle XII