Resultats de la cerca

Després de datum o actum , o factum , pot expressar el lloc datació tòpica i, en tot cas, el temps datació crònica amb el dia del mes, el de la setmana rarament i l’any indicat per una era, amb el nom del sobirà regnant datació personal o bé referit a un fet contemporani datació històrica

L’origen d’aquest còmput, que la llei romana manava d’emprar per a la datació dels documents públics, es remunta a l’inici de la república 509 aC Els papes adoptaren sovint aquesta datació a partir de Sirici 384-398 Després del 541, any del darrer cònsol, Basili el Jove, fou adoptada la fórmula PC post consulatum

Aquest sistema de datació fou emprat pels regnes cristians de l’alta edat mitjana, per analogia amb l’any de l’imperi o del pontificat, fins que, gradualment, fou substituït pel de l’era cristianaLa reducció del còmput ofereix dificultats quant a la fixació de la data inicial, puix que pot coincidir amb el dia de l’elecció, de la coronació, de la consagració i, fins i tot, amb el de l’associació al govern Un altre aspecte important és l’extensió territorial, que pot sobrepassar les fonteres polítiques d’un estat Així s’esdevé amb la datació dels reis francs, la qual s’estenia als comtats…

La fixació de l’any dels esdeveniments, així com la datació dels documents, ha variat segons els temps i els llocs La llei romana prescrivia que els actes públics fossin datats per l' any dels cònsols nomenats el dia 1 de gener A partir de l’any 567 només hi hagué un cònsol, l’emperador, i els documents foren datats pels anys del postconsolat Després fou afegit l' any de l’imperi , que aviat substituí l’anterior El papa Adrià I segle VIII introduí la fórmula de l' any del pontificat La datació de documents pels anys dels reis francs fou usada a Catalunya, Aragó i Navarra des de Carlemany…

Hom començà d’emprar aquesta expressió en la datació de documents a Anglaterra al segle VII, i passà a França al segle següent A Catalunya, començà d’emprar-se al segle XII

Per a datar hom utilitza els mètodes de datació per als objectes prehistòrics, l’observació i la comparació dels estrats per a les excavacions arqueològiques i els indicis històrics per als documents escrits

Aquesta fórmula de datació fou introduïda al segle VIII pel papa Adrià I, i apareix a la cancelleria pontifícia amb els anys del consolat o de l’imperi fins al segle X Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicció i, a partir del 1445, amb l’any de l’Encarnació