Resultats de la cerca

El fenomen de les llunacions és la base del calendari lunar , determinat per les agrupacions anomenades mesos el moviment anual del Sol ho és del calendari solar , en el qual les agrupacions principals són els anys i les estacions La setmana pot ocupar un lloc, en tots dos calendaris, sense vinculació, però, amb el mes o l’any Com a múltiple de l’any, en el calendari solar, hi ha el segle Ambdós calendaris, el lunar i el solar, són inclosos dins el concepte d'era Els primers calendaris foren els lunars La durada de la llunació, o interval mitjà de temps que transcorre entre dues…

Era format per dotze llunacions, que totalitzaven 354 dies, i un tretzè mes suplementari Els mesos foren alternativament de 29 i 30 dies, per tal d’acostar-se a la durada de les llunacions Al s IV dC el calendari hebreu fou modificat, i esdevingué totalment lunisolar la intercalació del tretzè mes fou feta d’acord amb el cicle de Metó, i, en els dinou anys de durada d’aquest, hom hi considerà dotze anys senzills i set d’embolismals Actualment els anys embolismals de treze mesos se situen als llocs d’ordre 3, 6, 8, 11, 14, 17 i 19 del cicle de Metó Aquest calendari és…

El cicle lunar té una durada de 235 llunacions, equivalents a 19 anys tròpics o 6 939,60 dies Fou calculat per primera vegada per l’astrònom grec Metó, juntament amb Euctemó, i és també conegut per cicle de Metó o cicle metònic

L’any civil és dividit en 12 mesos i legalment comença el dia 1 del mes de gener i acaba el dia 31 del mes de desembre L’existència de l’any civil com a període diferent de l’any astronòmic obeeix al fet que aquest no pot ésser pres com a unitat de temps de la vida civil, per tal com no enclou un nombre enter de dies Com que la vida social es regeix pels moviments aparents del Sol, els dies civils dia solar mitjà en ésser iguals solucionen el problema de la correspondència amb el moviment diürn aparent del Sol Però cal, a més, fer coincidir, tant com sigui possible, l’any tròpic amb el civil…