Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
aviadura
Indústria tèxtil
Llicet, especialment a les fàbriques de sederies i cintes.
trescanadora
Indústria tèxtil
Nom que hom dóna en les fàbriques de sederia a la fileta
.
vapor
Indústria tèxtil
Nom donat a les fàbriques de teixits, per tal com funcionaven amb màquina de vapor
.
fregalls
Indústria tèxtil
Caps de fils de cotó emprats per a netejar la maquinària en les fàbriques tèxtils.
indiana
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d’altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o més.
Inicialment procedien de l’Índia el procés d’estampació era llarg i complicat, amb ploma i pinzell o bé per reserva, amb cera Hom les imità a Europa amb motlles de fusta amb el gravat en relleu L’exagerat consum d’aquests teixits al final del segle XVII perjudicà els fabricants de sedes i llanes, els quals sollicitaren protecció Felip V feu cremar tots els teixits d’indianes, i a França en fou prohibida la fabricació i el comerç també ho fou un quant temps a Anglaterra Però poc després es liberalitzà, i a mitjan segle XIX els procediments mecanitzats de teixit i estampació permeteren el…
rebobinadora
Indústria tèxtil
Papereria
Bobinadora que permet d’obtenir bobines de paper, de plàstic, de teixit, etc.
Té una longitud de làmina determinada, a partir de bobines de molta major longitud en el paper i el plàstic, les de sortida de la màquina que els fabrica, eventualment reduint-ne també l’amplada per tal de facilitar la manipulació posterior En els teixits són emprades especialment en les fàbriques del ram de l’aigua
cuina
Indústria tèxtil
Departament de les fàbriques d’estampar, on hom prepara i cou els colors en petites calderetes escalfant-les amb bany maria.
armer
Indústria tèxtil
Prestatges per a sostenir corrons i, en particular, els emprats a les fàbriques d’estampats, per a suportar els corrons dels gravats o els de plegat (o ambdós alhora).
poltre
Indústria tèxtil
Màquina que en les fàbriques d’acabaments i d’estampacions disposa la roba en forma de rotlles, per a portar-los a les màquines de pintar, a les calandres, etc.
llana
Indústria tèxtil
Fibra procedent del pèl de les ovelles i els moltons.
Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…