Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
botó
© Ignasi Martín - Fotolia.com
Indústria tèxtil
Peça petita generalment circular, plana o bombada, de metall, os, nacre, etc, recoberta o no de tela, que hom cus als vestits i que serveix principalment, passant-la per un trau o una baga, per a subjectar l’una a l’altra dues peces del vestit o dues parts d’una mateixa peça.
De vegades, serveix merament d’adorn o com a distintiu
contraguieta
Indústria tèxtil
Regle, generalment de fusta, fixat a la part superior de la guieta del darrere del calaix de les taules del teler mecànic.
Serveix per a guiar més bé la llançadora
telera
Indústria tèxtil
Mecanisme format per una sèrie de barrots, sovint de fusta, articulats lateralment, constituint una superfície sens fi que circula entre dos cilindres.
Serveix per a transportar materials en les màquines tèxtils
coco
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil procedent del recobriment filamentós de la closca del fruit del cocoter.
És molt forta i flexible, i serveix per a fer cordes, raspalls, estores, etc
xenilla
Indústria tèxtil
Cordó format per dos o més fils retorts l’un amb l’altre, o lligant entre ells gasa de volta o altres lligats, que retenen un gran nombre de fils de seda o llana tallats, que li donen un aspecte de pelfa o eruga.
Serveix per a adornament de vestits femenins, passamaneria i especialment com a trama per a fabricar catifes de xenilla
manuar de napes
Indústria tèxtil
Manuar de diverses testes que estira les napes o teles obtingudes en la reunidora de vetes i les converteix en vels que torna a superposar i a estirar en una altra testa.
Hom l’empra per a obtenir una nova tela estirada i regularitzada, que serveix per a l’alimentació de la pentinadora
cotí
Indústria tèxtil
Tela gruixuda i resistent que en el seu origen hom fabricava amb fils de lli o de cànem i després amb cotó.
El típic cotí és ratllat a dos colors i utilitzat per a la confecció de matalassos i traspontins El lligament és sarja o derivats, i algun cop hom hi combina el setí de cinc En variants diverses serveix també en la confecció de pantalons, cotilles i folres de cortinatges
tapa
Indústria tèxtil
Terme d’origen polinesi utilitzat a Occident per a designar una mena de tela feta amb la superfície interior de l’escorça d’algunes plantes, com la morera de paper, l’arbre del pa i diverses menes de ficus.
L’escorça és batanada amb una maça especial i tractada amb substàncies adhesives Un cop assecat, hom el decora amb motius pintats o estampats serveix per a vestits, sacs, cortines, etc Estès per la Polinèsia, Melanèsia i Indonèsia, és conegut també a l’Àfrica, a la regió dels llacs i entre els pigmeus
batan
Indústria tèxtil
Màquina usada en la filatura del cotó i destinada a continuar la neteja i la disgregació dels flocs de fibra, començada en les obridores, transformant-los en una napa o tela de batan, de pes i de densitats controlats (batan obridor).
La napa després és sotmesa, generalment, a l’acció del batan repassador o acabador que, alimentat amb diverses teles del primer batan sobreposades, dóna una nova tela d’una gran regularitat que serveix per a alimentar les cardes Modernament hom combina en trens continus o màquines mixtes els batans amb les obridores En alguns sistemes les cardes són alimentades directament amb floca i fan innecessari l’ús del batan
corredor
Indústria tèxtil
En les contínues de filar o de retòrcer, petit anell obert, de forma generalment el·líptica, construït amb fil d’acer o poliamides, que llisca retingut i guiat per la secció en forma de T de l’anell també d’acer, concèntric a la pua.
El fil passa per dins del corredor i s’enrotlla a la fusada La rotació de la pua és transmesa pel fil al corredor, i aquest, en girar, torç el tram de fil vertical El corredor serveix, a més, per a guiar l’enrotllament, que es produeix perquè la seva velocitat angular és lleugerament més petita que la de fus, i per a donar al fil la tensió necessària
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina