Resultats de la cerca

Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França a Perpinyà, on passà per diferents camps de concentració El mateix any es traslladà a l’Argentina, on hi residí un any i mig Després passà al Paraguai, on conegué la família catalana Aran, per a la qual treballà en una fàbrica tèxtil de la seva propietat Retornà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires, on dirigí la secció de teixits de les empreses Graffa i Inta SA Feu programes de ràdio en català i en castellà, a més de collaborar en el conegut programa de ràdio de cultura catalana L’Hora Catalana També fou, durant sis anys, editor de la…

Fill del sindicalista Joan Vives i Remolins Encara infant, a set anys, emigrà amb tota la família a l’Argentina per retrobar-hi el seu pare Hi féu estudis de tècnic tèxtil i posteriorrment muntà una indústria en aquesta branca Dedicat també a l’ensenyament, exercí com a professor de tecnologia tèxtil a I'Instituto Textil Argentino i, arran de la seva remarcable activitat empresarial, fou un dels representants de la Unión Industrial Argentina Des d’infant fou introduït en el medi dels catalans residents en aquest país als deu anys ja freqüentava el Casal Català de Buenos Aires i s’hi integrà a…

Treballà com a tècnic a l’empresa Hilaturas Fabra y Coats, a Borgonyà El 1952 emigrà a Amèrica, al Perú S'hi traslladà, a Lima, contractat per la Fábrica Nacional Textil El Amazonas, on treballà fins el 1961 Exercí, també, com a director gerent de vendes de maquinària tèxtil de procedència catalana a Vitex També treballà com a gerent general per a la venda de maquinària tèxtil catalana a Bolívia, Xile i Equador, a IWER Del Pacífico 1969-1973, a Lima, i a l'empresa Ovil 1973-1988 Fou, des del 1988, director gerent de Procenter, firma dedicada a les importacions, exportacions i representacions…

Estudià a Llotja, a Barcelona, on més tard fou professor de dibuix El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863 Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos amb Francesc Miralles, 1852, Arte de armonizar los colores 1858, Breves apuntes sobre el curso de teoría y práctica del tejido 1872 i altres tractats

De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps Fou un dels fundadors dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de Sabadell 1843, que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d’Aigua Fou prohom del gremi de fabricants de Sabadell El seu fill Joan Llonch i Sanmiquel Sabadell 1842 — 1916 construí el vapor Llonch 1877, fou un dels fundadors i conseller director fins a la seva mort del Banc de Sabadell 1884 i presidí la Unió Llanera Espanyola Un altre fill seu,  Francesc Llonch i Cañomeras Sabadell 1878 — Santisteban, Navarra 1938 fou president del gremi…

Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València Fou vocal de la junta de comerç 1766 i inspector general de les fàbriques sederes valencianes Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés Madrid, 1790, dedicat als moarés

Es casà amb Rosa Vicent i Canals, neboda de Joan Pau Canals i Martí baronia de la Vallroja Joan Pau Canals i Martí , a la fàbrica del qual treballà El 1783 l’arrendà i s’establí pel seu compte Posteriorment adquirí un magatzem al carrer de Sant Pau, de Barcelona, el qual, per la seva capacitat, fou habilitat normalment, des de l’any 1790, per a celebrar-hi balls populars, aviat coneguts amb el nom de “balls de patacada”, pel tracte familiar que s’hi estilava Després de la guerra del Francès, esdevingué un dels fabricants més destacats de Barcelona

Fill d’ Esteve Canals i Guerau , n’heretà la fàbrica S’interessà pels problemes del tenyit de tèxtils Anà a Madrid el 1760 com a diputat dels fabricants catalans per tractar amb la Junta General de Comercio y Moneda, que li encarregà d’estudiar la forma d’estimular el conreu que a Mojados i en altres pobles de Valladolid feien de la roja la millora que aconseguí permeté que el 1768 la producció es pogués usar a les fàbriques de Catalunya i fins i tot fer exportació L’èxit li valgué el càrrec de director i visitador general de tints del regne i inspector del ram de la roja 1764 La Junta…

En esclatar la Guerra Gran 1793, es comprometé a pagar deu homes armats i a muntar la guàrdia de la ciutat amb trenta homes de la fàbrica un cop la setmana L’any 1798 formà part del consistori municipal

Afiliat al partit conservador, fou diputat i senador Fou membre de les principals institucions culturals i econòmiques barcelonines, i un prohom de la burgesia catalana de l’època Viatjà per Anglaterra i per França, d’on importà innovacions tecnològiques Des del senat fou un aferrissat defensor del proteccionisme, d’acord amb els interessos fabrils catalans Es preocupà també per millorar l’eficàcia dels sistemes de treball, i exposà una doctrina per a contrarestar les crisis econòmiques basada en la noció d’equilibri Per a la història econòmica, tenen interès les seves…