Resultats de la cerca

A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció de màquines Aquesta installació industrial El Vapor utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l’Estat espanyol la màquina de vapor com a font d’energia i ha estat…

Professor 1912 a l’Escola d’Enginyers Tèxtils de Terrassa Es dedicà a la investigació, fundà i dirigí 1908 el Laboratori del Condicionament Terrassenc i registrà diverses patents entre les quals el dinamòmetre continu És autor de nombroses obres de l’especialitat Problemes de tecnologia tèxtil, Tisaje mecánico, Materias textiles , etc Fou, d’altra banda, el fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà Comentarios y poemas musicales 1947 i una Teoría física de la música 1948

Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales 1848-1911 i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d’Eusebi Serra i Clarós 1825-1904, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià, fins a comprendre tot el procés productiu del cotó L’empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner L’any 1935 figurà com a primer industrial individual cotoner del món al butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a Corts per…

El 1860 inicià per compte propi una classe de teoria de teixits, de gran influència en la naixent indústria tèxtil Estudià científicament el teler mecànic, i inventà la muntura catalana per al moviment dels lliços Fundà la primera escola de la península Ibèrica per a l’ensenyament del tissatge mecànic És autor de Fabricación de tejidos por medio de telares mecánicos 1880, Formulario de mecánica aplicada a la fabricación de tejidos 1882 i La fabricación de tejidos puesta al alcance de todos 1886

Fill del teixidor Joan Barrau i Fill Cabrera de Mar, 1782 - Barcelona, 29 de desembre de 1852, el 1858 inventà un teler que podia teixir simultàniament dues peces de vellut per un sol ordit, l’una damunt l’altra Aplicà aquest invent a la fàbrica que tenia a Gràcia Barcelona, però vengué la patent del teler a la casa anglesa Lister and Co de Bradford

Llicenciat a l’Escola d’Enginyers de Terrassa el 1943, fou cap del departament tèxtil del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1955 Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1972, el mateix any rebé la medalla del Textile Institute Numerari del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1974 i membre de l’editorial Board del “Journal of the Textile Institute” 1979 rebé les medalles de l’Institut Textile de France 1978 i la Warner Memorial 79 1979 Publicà uns 400 treballs, i més de 100 comunicacions en congressos que posen de relleu la seva tasca en la…

Capdavantera de la renovació actual de l’art del teixit Són característiques les seves escultures monumentals a base de tapissos, bé com a environaments bé integrant-los al paisatge natural o fins i tot com a escenografies Experimentà també amb les qualitats tàctils dels materials La seva obra aconseguí molts reconeixements en certàmens de la seva especialitat

Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…

La fabricació de matalassos fou objecte de reglamentació per part del Consell de Cent de Barcelona durant el s XIV 1320, 1392, 1395, 1406 La corporació gremial data del 1373, i el 1433 obtingué el monopoli professional L’ofici experimentà una certa creixença a la primeria del s XVI ordinacions als de Mallorca el 1511 i als de València el 1517 a Barcelona, matalassers i vanovers units enfortiren llurs privilegis amb els concedits per Carles V 1358, 1542 i Felip II 1573, que els atorgà control sobre tota la vegueria de Barcelona Al s XVIII obtingueren noves ordinacions els gremis de Barcelona…