Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
Josep Bonaplata
Indústria tèxtil
Economia
Edició
Industrial, fill d’un impressor d’indianes de Barcelona, s’associà amb Joan Vilaregut i establí a Sallent (Bages) una fàbrica amb els primers telers mecànics de cotó.
A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció de màquines Aquesta installació industrial El Vapor utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l’Estat espanyol la màquina de vapor com a font d’energia i ha estat…
Daniel Blanxart i Pedrals
Indústria tèxtil
Música
Enginyer tèxtil i musicòleg.
Professor 1912 a l’Escola d’Enginyers Tèxtils de Terrassa Es dedicà a la investigació, fundà i dirigí 1908 el Laboratori del Condicionament Terrassenc i registrà diverses patents entre les quals el dinamòmetre continu És autor de nombroses obres de l’especialitat Problemes de tecnologia tèxtil, Tisaje mecánico, Materias textiles , etc Fou, d’altra banda, el fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà Comentarios y poemas musicales 1947 i una Teoría física de la música 1948
Eusebi Bertrand i Serra

Eusebi Bertrand i Serra
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Política
Industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d’origen occità.
Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales 1848-1911 i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d’Eusebi Serra i Clarós 1825-1904, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià, fins a comprendre tot el procés productiu del cotó L’empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner L’any 1935 figurà com a primer industrial individual cotoner del món al butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a Corts per…
Ramon Batlle i Ribas

Ramon Batlle i Ribas
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Tècnic tèxtil.
El 1860 inicià per compte propi una classe de teoria de teixits, de gran influència en la naixent indústria tèxtil Estudià científicament el teler mecànic, i inventà la muntura catalana per al moviment dels lliços Fundà la primera escola de la península Ibèrica per a l’ensenyament del tissatge mecànic És autor de Fabricación de tejidos por medio de telares mecánicos 1880, Formulario de mecánica aplicada a la fabricación de tejidos 1882 i La fabricación de tejidos puesta al alcance de todos 1886
Jacint Barrau i Cortès

Jacint Barrau i Cortès
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Mecànic.
Fill del teixidor Joan Barrau i Fill Cabrera de Mar, 1782 - Barcelona, 29 de desembre de 1852, el 1858 inventà un teler que podia teixir simultàniament dues peces de vellut per un sol ordit, l’una damunt l’altra Aplicà aquest invent a la fàbrica que tenia a Gràcia Barcelona, però vengué la patent del teler a la casa anglesa Lister and Co de Bradford
Albert Barella i Miró
Indústria tèxtil
Enginyer tèxtil.
Llicenciat a l’Escola d’Enginyers de Terrassa el 1943, fou cap del departament tèxtil del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1955 Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1972, el mateix any rebé la medalla del Textile Institute Numerari del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1974 i membre de l’editorial Board del “Journal of the Textile Institute” 1979 rebé les medalles de l’Institut Textile de France 1978 i la Warner Memorial 79 1979 Publicà uns 400 treballs, i més de 100 comunicacions en congressos que posen de relleu la seva tasca en la…
Jagoda Buić
Art
Indústria tèxtil
Artista tèxtil croata.
Capdavantera de la renovació actual de l’art del teixit Són característiques les seves escultures monumentals a base de tapissos, bé com a environaments bé integrant-los al paisatge natural o fins i tot com a escenografies Experimentà també amb les qualitats tàctils dels materials La seva obra aconseguí molts reconeixements en certàmens de la seva especialitat
L’Espanya Industrial
L’Espanya Industrial Sala de telers inaugurada el 1928
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial fundada a Madrid el 1847 pels germans igualadins Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, amb un capital de cinquanta milions de rals de billó.
Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…
matalasser | matalassera
Indústria tèxtil
Persona que fa matalassos.
La fabricació de matalassos fou objecte de reglamentació per part del Consell de Cent de Barcelona durant el s XIV 1320, 1392, 1395, 1406 La corporació gremial data del 1373, i el 1433 obtingué el monopoli professional L’ofici experimentà una certa creixença a la primeria del s XVI ordinacions als de Mallorca el 1511 i als de València el 1517 a Barcelona, matalassers i vanovers units enfortiren llurs privilegis amb els concedits per Carles V 1358, 1542 i Felip II 1573, que els atorgà control sobre tota la vegueria de Barcelona Al s XVIII obtingueren noves ordinacions els gremis de Barcelona…
marlí
Indústria tèxtil
Teixit de cotó o de seda fina, amb lligat de gasa de volta simple o tul, emprat per a fer cortines.