Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
S
Indústria tèxtil
Símbol emprat per a indicar un dels dos sentits de torsió d’un fil.
Hom diu que un fil té torsió S quan, posat verticalment, les seves espires es veuen inclinades en el mateix sentit que la part central de la lletra S
Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats

Vista aèria de les instal·lacions de Sant Andreu de la Fabra i Coats
© Amics de la Fabra i Coats
Indústria tèxtil
Economia
Indústria tèxtil que tingué la seu central a Barcelona.
Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir installada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig , capdavantera de la indústria de fil de cotó El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J and P Coats Ltd Tenia fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà Osona, i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa La participació britànica en el capital…
tapís d’Arràs
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Tapís teixit amb fil de seda i llana de diversos colors produït d’ençà del segle XIII a la ciutat d’Arràs.
El Vapor Vell

Dibuix de l’interior d’El Vapor Vell
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta a Sants (Barcelona) per Joan Güell i Ferrer, el 1840.
Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat, l’any 1891, on formà part de la colònia Güell
La Seda de Barcelona
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial inicialment tèxtil i posteriorment química, constituïda l'any 1925 a Barcelona.
La seu, en un principi a la ciutat de Barcelona, es traslladà posteriorment al Prat de Llobregat Baix Llobregat Les seves accions cotitzaren en borsa Fundada per un grup holandès, començà fabricant raió i esdevingué el primer grup tèxtil productor de fibres artificials i sintètiques de l’Estat espanyol Fins a la darrera dècada del segle XX la multinacional dels Països Baixos Akzo en fou l’accionista majoritari La sortida d’Akzo de l’accionariat amb la venda de les participacions a alguns dels accionistes donà lloc a un conflicte en la direcció de l’empresa Malgrat les dificultats…
manufactura de la Savonnerie
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Antic i famós centre francès de fabricació de tapissos.
Posat en funcionament el 1604 per PDupont i SLourdet, per encàrrec d’Enric IV al Louvre, el 1627 fou installat a Chaillot, en una antiga savonnerie ‘fàbrica de sabó’, que donà nom als tapissos produïts, de fama aviat divulgada, els quals decoraren Versalles, Fontainebleau, els Trianon, etc Lluís XIV li donà els mateixos privilegis que a la manufactura dels Gobelins, amb la qual es fusionà al primer terç del s XIX
Societat Anònima de Fibres Artificials
Indústria tèxtil
Economia
Empresa tèxtil constituïda el 1923 per la unió de la Societat Espanyola de Seda Viscosa, creada el 1906 pel grup familiar Vilà i iniciadora de la producció de fibres artificials a l’Estat espanyol, i un grup industrial francès.
Domiciliada a Madrid, amb oficines a Barcelona i París, les installacions industrials es localitzaren al barri de l’estació de Blanes la Selva Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou bombardejada la reconstrucció fou difícil i costosa El 1951 signà contracte amb RHODIACETA —empresa aleshores amb la llicència d’explotació del niló a l’Estat espanyol— i el 1953 inicià la fabricació de niló a Espanya El 1959 obtingué la concessió de la Imperial Chemical Industries de Londres per a la fabricació de polièster Després de successives ampliacions, vers el 1970 fou inaugurada una nova planta industrial…
La Propagadora del Trabajo
Indústria tèxtil
Economia
Fàbrica de teixits que funcionava com a cooperativa de producció, la primera de Catalunya, fundada abans del desembre del 1865 per Josep Roca i Galés, Jaume Esteve i Joan Fargas.
Representants seus prengueren part en el congrés obrer celebrat a Barcelona pel desembre del 1865
Domènec Serra i Armadà

Domènec Serra
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Industrial.
Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra
John Rylands
Indústria tèxtil
Museologia
Industrial anglès, fundador i director de manufactures tèxtils de cotó a Manchester.
La seva muller, Enriqueta Augustina, en memòria d’ell fundà a Manchester la John Rylands Library , que conté preciosos manuscrits miniats, papirs, edicions prínceps gregues i llatines Oberta al públic 1899, posseeix 400 000 volums, 10 000 manuscrits, 3 000 incunables i 800 edicions aldines