Resultats de la cerca

El 1565 aixecà uns estricadors per a l’assecatge de les peces, i el 1581 un rentador Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l’Hospital 1566 El 1732 obtingué noves ordinacions Amb les disposicions de llibertat de treball de les corts de Cadis, tingué un llarg període de crisi, que tanmateix superà El 1863 fundà l' Institut Industrial de Sabadell El 1879 escometé una profunda reorganització, i creà la Unió Llanera Espanyola 1881 i La Invalidesa i Foment de la Indústria 1883 Essent-ne president Joan Sallarés i Pla, creà la Cambra Oficial de Comerç i…

Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…

De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps Fou un dels fundadors dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de Sabadell 1843, que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d’Aigua Fou prohom del gremi de fabricants de Sabadell El seu fill Joan Llonch i Sanmiquel Sabadell 1842 — 1916 construí el vapor Llonch 1877, fou un dels fundadors i conseller director fins a la seva mort del Banc de Sabadell 1884 i presidí la Unió Llanera Espanyola Un altre fill seu,  Francesc Llonch i Cañomeras Sabadell 1878 — Santisteban, Navarra 1938 fou…

El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i,…

En fou nomenat president Joan Güell La seva actuació proteccionista fou reforçada amb la creació de l’Institut Industrial de Catalunya El 1861 fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d’agricultura, indústria i comerç, però l’Institut Industrial de Catalunya continuà existint

Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…