Resultats de la cerca

Si és efectuat amb el gènere tens, aquest pren un aspecte apergaminat i transparent, i en el cas contrari, s’encongeix molt i agafa un aspecte llanós Després de l’aplicació de l’àcid sulfúric, cal esbandir, neutralitzar i tornar a esbandir el teixit aprestat L’efecte d’organdí és permanent

Un bon aprest ha d’adherir-se bé al fil, n'ha de conservar l’elasticitat i la flexibilitat, ha d’ésser llis i suau, ha d’evitar l’adhesió d’uns fils d’ordit amb els altres i amb els òrgans de la màquina de parar i s’ha de poder eliminar fàcilment del teixit Pot ésser d’origen natural coles d’albúmina, ja poc utilitzades, aprests basats en diferents tipus de fècules i midons, molt sovint eterificats o esterificats per a fer-los solubles en l’aigua, i èters de cellulosa, com la carboximetilcellulosa i la metilcellulosa o sintètic alcohol polivinílic, acrilat de metil, polímers de l’àcid acrílic…

Per escalfament de diamines alifàtiques amb àcids dicarboxílics hom obté una gran varietat de poliamides, com és ara el niló-66, obtingut a partir de l’exametilendiamina i l’àcid adípic

El dibuix estampat apareix, doncs, blanc sobre el fons tenyit Per exemple, un teixit de cotó tenyit amb anyil és remenjat estampant dicromat potàssic i una sal alcalina donant posteriorment un bany d’àcid sulfúric i oxàlic l’anyil resta remenjat en blanc Certs colorants directes azoics sobre cotó són remenjats perfectament amb hidrosulfit sòdic en medi alcalí Si hom afegeix a aquesta pasta d’estampació colorants bàsics o de tina, poden ésser obtinguts remenjaments acolorits També és factible el remenjament d’un gènere mordentat tenyit posteriorment

Consisteix a submergir-los en un bany àcid de sulfúric o de clorhídric que transforma la cellulosa dels residus vegetals en hidrocellulosa, escórrer-los entre dos corrons compressors, assecar-los en una cambra amb dos compartiments, el primer dels quals a una temperatura de 60°C, i el segon a una temperatura de 100-105°C on és carbonitzada la hidrocellulosa, eliminar el carbó resultant per batut i, finalment, sotmetre el teixit a un bany neutralitzador de solució de carbonat sòdic Aquesta operació és anomenada també desmotatge químic

També produeix un encongiment de la llargària de la fibra, alhora que hom obté més brillantor, que recorda la de la seda, i més afinitat per als colorants Actualment la mercerització consisteix a impregnar el teixit o el filat de cotó, prèviament gasat i descruat, amb una solució de sosa càustica a 25-35° Bé a una temperatura de 15-20°C Si hom vol obtenir una brillantor accentuada, cal impedir o limitar l’encongiment Després d’un cert temps de tractament cal eliminar la sosa càustica, rentar enèrgicament en calent, neutralitzar l’alcalinitat residual amb un àcid feble i rentar novament en…

La merceritzadora de teixits consta, en primer lloc, d’una tina d’impregnació, on hom submergeix el teixit en un bany de sosa càustica, d’uns cilindres escorredors i d’una cambra de mercerització, on hom manté el teixit el temps necessari per a l’actuació de la sosa Aquesta cambra pot ésser semblant a un ram amb cadena de pinces o bé anar proveïda d’una sèrie de cilindres que asseguren, per fricció, la tensió del teixit per tal que conservi les dimensions originals A continuació hom sotmet el teixit a la neutralització, per mitjà d’un àcid feble, i al rentatge en una sèrie de barques de…

De propietats mecàniques deficients, hom les pot millorar amb un tractament amb sals de crom lanital cromaldehid , i esdevé molt més resistent, però no pot ésser descolorat ni tenyit amb colors clars

Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…

Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…