Resultats de la cerca

Hom l’anomena també joc de calaixos sistema Hacking

Hom anomena crepè el teixit de cotó amb lligament granet, i crespó , el de seda

En aquest cas hom l’anomena també desencolament o desaprest Totes aquestes substàncies dificulten el blanqueig, la tintura i l’estampació, i cal eliminar-les El procediment és essencialment una cocció en solucions aquoses En el cas del cotó o de fibres semblants, hom empra solucions de carbonat sòdic o de sosa càustica amb unes altres substàncies auxiliars, generalment en autoclaus de pressió i a temperatures superiors a 100°C El descruatge per mitjà de calç ha caigut en desús Els raions reben tractaments més suaus Quan hom desitja simplement d’eliminar aprests a base de midons, dextrines,…

El teixit té unes llistes, generalment per ordit, en les quals alternativament les línies obliqües ho són en sentits oposats Hom l’anomena també espigueta

És de colors bru clar, de groguenc a verd clar, o blanquinós té molt poca plasticitat També s’anomena esmectita És usada per al blanqueig i desgreixatge de la llana, i també com a absorbent per a la clarificació d’olis i greixos

La fibra elemental fa de 3 a 8 mm de llarg i un diàmetre de 8 a 15 μ Hom empra els fascicles, de color blanc groguenc, per a fer teixits, paper i, sobretot, cordes Hom l’anomena també lli de Nova Zelanda

Si la pressió l’exerceixen un parell de maces —dites noc —, que de manera intermitent copegen el teixit, rep el nom de batan de maces si l’exerceixen un parell de corrons rotatius, la màquina s’anomena batan rotatiu De l’antic batan de maces, mogut per la força d’una roda hidràulica, hom en diu molí draper

En cloure’s de nou agafa el fil de trama deixat per la llançadora i produeix el primer efecte de teixit Quan els fils deixen ben lliure el pas de la llançadora, és anomenada calada neta , inclinada o obliqua hom l’anomena calada bruta quan els fils de l’ordit, en no restar al mateix pla, impedeixen el pas de la llançadora La calada forçada és l’obtinguda mantenint travats els mecanismes que menen els lliços, sense l’ajut de cap molla

La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris

Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques edificà una fàbrica al carrer de Montcada i l’anomenà veedor de les fàbriques d’indianes El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la…