Resultats de la cerca

Antigament hom les penjava d’una clavilla per un extrem i els donava fortes estrebades mitjançant un bastó introduït per l’altre extrem Actualment aquesta operació ja no es fa a mà, sinó per mitjà d’una màquina estricadora

Els sistemes emprats antigament eren la galga anglesa nombre de ploms de dues agulles en tres polzades angleses i la galga francesa nombre de ploms de dues agulles en tres polzades franceses Actualment, però, hom empra la numeració saxona nombre d’agulles per cada polzada saxona, la numeració anglosaxona nombre d’agulles per cada polzada anglesa o la numeració mètrica nombre d’agulles per cada 100 mm

Consta d’un gran nombre de fusos disposats formant un arc, impulsats per una corretja contínua única que els fa voltar a una gran velocitat Aquests fusos porten uns rodets on hi ha enrotllat el fil de seda que hom vol tòrcer El fil es desenrotlla en sentit axial, atret per un mecanisme bobinador per fricció, a una velocitat d’enrotllament constant, i es torç en el seu recorregut ascendent Antigament eren moguts per força hidràulica, i llur emplaçament en la proximitat dels salts d’aigua procurava, a més, l’ambient humit necessari

En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament…

Va muntat en el batà del teler i té per missió distribuir regularment els fils d’ordit i batre la trama, és a dir, prémer l’última passada de trama inserida contra les anteriors en avançar el batà Antigament les palletes eren de canya i eren mantingudes a lloc per llistons de fusta envoltats de cordill, el gruix del qual espaiava regularment les palletes Modernament les palletes són sempre d’acer En les pues a la pega , els llistons són també de fusta i el cordill és impregnat de pega En les pues a l’estany , els llistons han estat substituïts per unes tires de ferro pla, i el…

L’operació que hom feia amb les tisores d’abaixar és feta actualment amb la tondosa

Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir installada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig , capdavantera de la indústria de fil de cotó El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J and P Coats Ltd Tenia fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà Osona, i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa La participació britànica en el…

Hi ha molts sistemes de numeració, segons les unitats emprades, però tots ells poden ésser classificats en dos grans grups, el sistema directe i el sistema invers El sistema directe dona el pes per unitat de longitud i és aplicat principalment als fils de filament continu seda, raió, filaments sintètics, però també al cotó i a la llana cardada En la pràctica, antigament, hom posava una madeixa d’una determinada longitud constant en un dels plats d’una balança i, a l’altre plat, pesos fins a equilibrar-la El nombre d’aquests pesos és el número del fil, anomenat també, en aquest…