Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
punta
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
Pot ésser de diferents materials fil —prim o gruixut—, cotó, llana, seda i fils d’or i argent Bé que la punta es fabricà des de l’antiguitat —hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies—, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al segle XV, sembla que primerament a Itàlia, d’on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes Els principals tipus de puntes són a l’agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics La punta a l’agulla té el seu origen en la brodada…
tul
Indústria tèxtil
Teixit de seda, cotó o fibres sintètiques, de malla reixada, fet amb una o més sèries de fils d’ordit que s’entortolliguen entre ells i sovint amb una o més trames que s’entortolliguen al voltant dels fils d’ordit o de les altres trames, alhora que es traslladen transversalment.
Hom pot fer-lo a mà, amb una agulla, amb filoja o al coixí amb els boixets, i mecànicament en uns telers especials El tul llis , de malles hexagonals, és el més simple i serveix de base per a brodats Els tuls de Flandes, Malines i Valenciennes , també de reixa hexagonal, formen el fons de les puntes dels mateixos noms Els tuls francès i anglès tenen dues sèries de fils verticals i una trama horitzontal que les uneix en ziga-zaga Poden ésser llavorats i serveixen per a cortines
clapó
Indústria tèxtil
Màquina utilitzada per a efectuar el rentatge a fons de la roba, després de l’operació de descruat, quan aquesta es treballa en forma de corda.
El clapó és constituït per un dipòsit, revestit de rajola de València, dins el qual hi ha un corró de fusta que pot rodar al voltant del seu eix horitzontal, sota el qual va disposada una filera d’anells de porcellana per on passa la roba Fora del bany hi ha dos corrons, també de fusta, sotmesos a pressió regulable i recoberts d’una corda gruixuda de cànem o espart que fa de coixí en esprémer la roba El seu funcionament és el següent la roba en forma de corda entra en el bany per un dels seus extrems, passa per sota del corró submergit guiada pels anells de porcellana i després…
encoixinada
Indústria tèxtil
Llargària de punta feta al coixí equivalent a la llargària del patró que hom treballa.
màquina d’estampar
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina que efectua l’estampació d’un teixit.
La màquina d’estampar de cilindres és constituïda per un gran tambor giratori al voltant del qual passa una gruixuda tela contínua, que fa de coixí, i una tela acompanyadora de cotó, anomenada empesa o bruts d’estampació damunt de tot, adaptant-se al tambor, passa el teixit que hom vol estampar Al voltant del tambor hi ha disposats els cilindres gravats, que exerceixen una pressió contra el tambor i, per tant, contra el teixit que hom estampa Cada cilindre estampa un color diferent, i llur nombre rarament passa de 12 Els cilindres gravats són formats per un gruixut embolcall…
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…