Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
aprimar un color
Indústria tèxtil
Disminuir la consistència d’un color d’estampació, aclarint-ne la pasta.
estampació
Indústria tèxtil
Acció d’aplicar a un teixit blanc o tenyit llis unes pastes colorants, anomenades colors, formant un dibuix; seguidament cal assecar-les i fixar els colorants quasi sempre per vaporatge, i rentar el teixit per eliminar-ne l’espessiment i els subproductes.
Des del punt de vista genèric hom distingeix tres procediments estampació directa del color sobre un fons blanc o tenyit d’un color molt més pàllid que no el que hom estampa o que no l’alteri substancialment per exemple, vermell o negre sobre rosa o groc estampació per corrosió o estampació per remenjant sobre un fons tenyit de color intens per exemple, blanc sobre un fons negre En aquest cas el color de fons ha d’ésser corrosible per una substància que no ataqui la fibra Per exemple, molts colorants directes per a cotó són corrosibles per substàncies reductores, com l’hidrosulfit sòdic en…
escarlata
Indústria tèxtil
Tela de seda brocada tenyida amb un colorant extret de la cotxinilla.
Originàriament hom donava aquest nom a qualsevol teixit de seda brocada de molta qualitat, independentment del seu color L’escarlata fou introduïda a la península Ibèrica pels musulmans, els quals fundaren a Almeria un dels centres productors més importants del s XII En aquest centre hom la tenyia amb el colorant abans esmentat, que li donava un color vermell viu amb un punt de groc, entre el roig i el taronja, que esdevingué característic d’aquesta varietat de teixit
virar
Indústria tèxtil
Canviar la intensitat del color o fer prendre un altre color als filats o teixits que han estat tenyits.
productes d’acabament
Indústria tèxtil
Substàncies utilitzades per a l’acabament d’un article, especialment tèxtil o cuir.
Llurs ingredients comuniquen, segons els casos, flexibilitat o rigidesa, suavitat, color, brillantor, resistència a l’aigua, al foc, etc
pren
Indústria tèxtil
En un teixit, punt d’encreuament en què el fil d’ordit ve posat sobre el de trama.
Hom l’indica en el paper quadriculat emprat per a representar el lligat, marcant el corresponent quadrat amb qualsevol color o signe convencional
pèl
Indústria tèxtil
Fibra obtinguda del pèl de diversos animals, llevat del d’ovella i del de moltó, anomenat llana, de la qual es diferencia pel fet d’ésser més recte i estirat, no té escames, o en té poques, no sol tenir rissos i, quan hom esquila l’animal, els pèls resten separats o formant blens, mentre que la llana de l’ovella resta tota unida formant el velló.
Hom empra industrialment el pèl de diverses races de cabra la domèstica europea, l’asiàtica d’angora o caixmiriana, etc, de diversos camèlids l’alpaca, la llama, la vicunya, el guanac, el camell i el dromedari, etc El pèl de la cabra domèstica és poc apreciat, i emprat per a obtenir fils gruixuts, o en usos industrials el pèl de la cabra d’angora o moher és llarg, brillant, sedós i d’un blanc puríssim —bé que n'hi ha de qualitats brunes, grises o negres—, pot ésser filat molt fi i és emprat per a teixits de bona qualitat, i el pèl de la cabra caixmiriana és un borrissol fi, suau i lluent,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina