Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
condicionament
Indústria tèxtil
Establiment públic dotat de les instal·lacions necessàries per a poder determinar amb exactitud certes circumstàncies, com és ara el grau d’humitat, la llargada i la finor de la fibra, etc, que determinen la classificació i el valor comercial de certs productes tèxtils com la llana, la seda, el cotó, etc.
El seu origen prové de l’assecatge de la seda que en altre temps feien els mateixos comerciants italians i francesos i que molt aviat fou substituït per establiments creats sota la garantia de l’estat i vigilats per les cambres de comerç El primer d’aquests establiments fou fundat a Torí l’any 1750, i el més important és el de Lió, fundat per decret el 12 d’abril de 1805 A Catalunya hi ha els condicionaments de Terrassa i Sabadell, fundats el 17 de setembre de 1906 i l’1 d’abril de 1908, respectivament
Daniel Blanxart i Pedrals
Indústria tèxtil
Música
Enginyer tèxtil i musicòleg.
Professor 1912 a l’Escola d’Enginyers Tèxtils de Terrassa Es dedicà a la investigació, fundà i dirigí 1908 el Laboratori del Condicionament Terrassenc i registrà diverses patents entre les quals el dinamòmetre continu És autor de nombroses obres de l’especialitat Problemes de tecnologia tèxtil, Tisaje mecánico, Materias textiles , etc Fou, d’altra banda, el fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà Comentarios y poemas musicales 1947 i una Teoría física de la música 1948
Gremi de Fabricants de Sabadell
Indústria tèxtil
Economia
Entitat que té origen en el gremi de paraires de Sabadell, constituït el 1559.
El 1565 aixecà uns estricadors per a l’assecatge de les peces, i el 1581 un rentador Fundà la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià a la capella de l’Hospital 1566 El 1732 obtingué noves ordinacions Amb les disposicions de llibertat de treball de les corts de Cadis, tingué un llarg període de crisi, que tanmateix superà El 1863 fundà l' Institut Industrial de Sabadell El 1879 escometé una profunda reorganització, i creà la Unió Llanera Espanyola 1881 i La Invalidesa i Foment de la Indústria 1883 Essent-ne president Joan Sallarés i Pla, creà la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell…
llana
Indústria tèxtil
Fibra procedent del pèl de les ovelles i els moltons.
Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques…
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…