Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cuc
Indústria tèxtil
Molla d’espiral, generalment de llautó, que en la màquina jacquard obliga a tornar a la posició de repòs cadascuna de les agulles, després d’haver estat accionades pel cartó del dibuix.
desembotjar
Indústria tèxtil
Treure el capoll de seda de les botges o enramades.
Hom efectua aquesta operació vuit o deu dies després que el cuc ha acabat de filar el capoll
tussà
Indústria tèxtil
Seda salvatge produïda per diferents classes de cucs, especialment Antherea mylitta (Índia), Antherea pernyi (Xina) i Antherea yamamai (Japó).
És coneguda també com a tussah o tussar Hom l’empra com a trama en els teixits de seda És més basta que l’autèntica seda del cuc Bombyx mori
seda
Fils de seda
seda
Capolls de seda
Indústria tèxtil
Filament secretat pel cuc de seda, fase larval de l’insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases: ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.
La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…
botja
Indústria tèxtil
Enramada feta a les andanes on hom cria el cuc de seda perquè aquest s’hi enfili a filar el capoll.
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…