Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
tronc
Indústria tèxtil
Cos de la camisa, sense mànigues ni coll.
La part davantera del tronc és anomenada tronc del pit , i la del darrere, tronc de la peça
estès
Indústria tèxtil
Llargada de l’ordit que va des del pinte fins al catxapit de darrere.
Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó
Indústria tèxtil
Associació d’industrials cotoners catalans creada a Barcelona el 1799 amb finalitats proteccionistes i de repressió del contraban.
L’oposició de la junta de comerç impedí 1806 que en fossin aprovats els estatuts, i hagué d’aixoplugar-se darrere l’antiga Companyia de Filats de Cotó, situació semiclandestina, de la qual intentà de sortir el 1821 adoptant el nom de Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, presidida per Erasme de Janer i de Gònima, sense assolir el reconeixement del govern constitucional, però sí el de les autoritats locals El 1826, Magí Coromines la reorganitzà i n’obtingué l’aprovació del govern de Ferran VII, interessat a congraciar-se amb els liberals catalans de caràcter moderat La…
contraguieta
Indústria tèxtil
Regle, generalment de fusta, fixat a la part superior de la guieta del darrere del calaix de les taules del teler mecànic.
Serveix per a guiar més bé la llançadora
muntura a l’anglesa
Indústria tèxtil
Muntura amb la màquina jacquard col·locada de manera que miri, indistintament, a la part del darrere o del davant del teler on és muntada.
sella
Indústria tèxtil
Suport movible dels corrons ratllats del mig i del darrere que tenen algunes màquines de filar, com les metxeres, les selfactines i les contínues, per regular l’encartament o distància entre ells.
cap de mort
Indústria tèxtil
Caixa de ferro, de forma semicircular, que serveix de tapa i de suport a la roda que transmet el moviment del corró de darrere a l’intermedi, en el tren d’estiratge de les màquines manuars, metxeres, contínues i selfactines.
teler
Teler
© C.I.C - Moià
Indústria tèxtil
Aparell o màquina per a teixir.
El teler per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent al darrere té collocat el plegador d’ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l’ordit Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços , els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada Més endavant hi ha el batà , animat d’un moviment de vaivé, compost de les taules , per on corre la…
creu
Indústria tèxtil
Conjunt de dos o tres llistons, barretes o canyes entre els quals hom encreua els fils d’un ordit a fi de mantenir-los destriats i en la posició deguda, entre el catxapit del darrere i els lliços, i també per trobar-los més fàcilment si es trenquen durant l’operació de teixir.
seda
Capolls de seda
Indústria tèxtil
Filament secretat pel cuc de seda, fase larval de l’insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases: ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.
La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…