Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
barrat
Indústria tèxtil
Defecte de tissatge o de tintura que presenten alguns teixits.
Consisteix en uns ratllats longitudinals de zones de diferent atapeïment o to, produïts per diferències de nombre, tensió, volum i torsió dels fils, irregularitats en l’alimentació, desequilibris en les màquines, etc, i per diferències de color en les bobines emprades
tibants
Pesca
Indústria tèxtil
Defecte produït en les xarxes per diferències en l’estrenyiment dels nusos, que impedeix que totes les malles presentin una forma convenient per a la pesca.
canalé
Indústria tèxtil
Teixit de cotó amb lligament de plana que es distingeix, com tots els caniculats, per un gra característic i molt marcat, que hom obté mitjançant diferències de gruix entre els fils d’ordit i de trama.
Els de millor qualitat són teixits amb fil de cotó pentinat torçut a dos caps, i els de qualitats més baixes, amb fils cardats a dos caps o senzills
xiné
Indústria tèxtil
Teixit fet amb els fils d’ordit pintats o estampats de manera que un cop confeccionat presenti un dibuix determinat, el qual, a causa de les diferències de tensions i encongiments en el moment del tissatge, resulta lleugerament esfumat.
llana
Indústria tèxtil
Fibra procedent del pèl de les ovelles i els moltons.
Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…
cotó
Plantació de cotó a Santiago del Estero, Argentina
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil natural procedent de les llavors del cotoner.
N'hi ha diverses varietats, segons les espècies de cotoner d’on procedeixen Gossypium barbadense forneix el millor cotó, amb una longitud mitjana de fibra de 34-42 mm i un diàmetre de 15 microns G hirsutum produeix fibres de 24-34 mm de longitud mitjana i d’un diàmetre de 20-25 microns G herbaceum dóna fibres amb una longitud mitjana inferior a 23 mm i amb un diàmetre de 25 microns Aquestes classes de cotó són anomenades també, respectivament, cotó egipci de fibra llarga, cotó americà de fibra mitjana i cotó indi de fibra curta La denominació comercial de cada cotó es basa principalment en…