Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
passar els lliços
Indústria tèxtil
Enfilar una baga amb el fil o els fils d’ordit corresponents.
Hom en diu també passar un cos
casar-se els fils
Indústria tèxtil
Agafar-se indegudament dos o més fils, en les màquines de filar, en els ordidors o en els telers.
menjar-se els punts
Indústria tèxtil
En la fabricació manual de puntes, disminuir progressivament el nombre de punts de les passades.
registre de molles
Indústria tèxtil
Mecanisme de molles i palanques que fa baixar els lliços en els telers.
El conjunt fa que l’esforç disminueixi en augmentar la carrera, a la inversa de com seria si les molles actuessin directament sobre els lliços
plegador
Indústria tèxtil
Corró de fusta, ferro, alumini, etc, amb pius a cada extrem, en el qual s’enrotllen els ordits, els teixits i els gèneres de punt.
El plegador d’ordit , on s’enrotlla l’ordit, es un rodet per tal d’evitar que les voltes del fil s’esmunyin en els extrems
prisatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament a la qual són sotmesos els teixits quan hom els vol conferir un plegatge permanent i que consisteix a planxar els plecs entre dos corrons que apliquen simultàniament pressió i temperatura.
Els plecs obtinguts en el prisatge són resistents a la rentada i al planxament sempre que hom no els apliqui temperatures superiors a la dels corrons que en el procés han planxat el teixit
descruatge
Indústria tèxtil
Operació de deslliurar els materials tèxtils dels greixos, les resines, les gomes, etc, que els recobreixen en llur estat cru o natural, o bé que, com en els aprests d’ordit o certs olis o suavitzants, els han estat aplicats posteriorment.
En aquest cas hom l’anomena també desencolament o desaprest Totes aquestes substàncies dificulten el blanqueig, la tintura i l’estampació, i cal eliminar-les El procediment és essencialment una cocció en solucions aquoses En el cas del cotó o de fibres semblants, hom empra solucions de carbonat sòdic o de sosa càustica amb unes altres substàncies auxiliars, generalment en autoclaus de pressió i a temperatures superiors a 100°C El descruatge per mitjà de calç ha caigut en desús Els raions reben tractaments més suaus Quan hom desitja simplement d’eliminar aprests a base de midons…
llana
Indústria tèxtil
Fibra procedent del pèl de les ovelles i els moltons.
Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…
màquina de parar
Indústria tèxtil
Màquina que serveix per a parar els ordits ja enrotllats en plegadors.
Consisteix en un llit o suport del plegador o plegadors d’ordit segons que provingui d’un ordidor seccional o d’un ordidor directe, respectivament, una pastera que conté l’aprest amb els seus elements auxiliars, com ara els cilindres de guia, els cilindres escorredors, els sistemes de calefacció i d’addició de l’aprest i els instruments per a mantenir-ne constants la temperatura i la viscositat, un assecador d’aire calent o més generalment de tambors escalfats per vapor recoberts de tefló per tal d’evitar l’adhesió dels fils…
gasa
Indústria tèxtil
Tela molt clara i subtil, de lligat tafetà, caracteritzada per la separació, relativament gran, amb què hi són col·locats els fils d’ordit i els de trama.
Una de les seves aplicacions és la gasa hidròfila , de cotó, desproveïda d’aprest i esterilitzada, emprada en cirurgia Els fils d’aquests teixits tan desnombrats tenen tendència a lliscar els uns sobre els altres, i es destria el teixit Per evitar-ho hom pot donar-li un fort aprest, com en la mosquitera, o bé cal emprar el lligat de gasa de volta