Resultats de la cerca

Hi ha molts sistemes de numeració, segons les unitats emprades, però tots ells poden ésser classificats en dos grans grups, el sistema directe i el sistema invers El sistema directe dona el pes per unitat de longitud i és aplicat principalment als fils de filament continu seda, raió, filaments sintètics, però també al cotó i a la llana cardada En la pràctica, antigament, hom posava una madeixa d’una determinada longitud constant en un dels plats d’una balança i, a l’altre plat, pesos fins a equilibrar-la El nombre d’aquests pesos és el número del fil, anomenat també, en aquest…

L’origen terminològic dels teixits és molt divers alguns prenen el nom del lligat tafetà, sarja, etc, altres de llur aspecte ratllat, espiga, etc, del mecanisme especial de llur fabricació lapet, espolinat, etc, o de l’efecte de la darrera operació que hom hi ha efectuat moaré, estampat, etc Algunes vegades conserven el nom geogràfic del punt d’origen cambrai, gasa, etc o el nom de llur inventor batista El teixit de llançadora és format per dues sèries de fils perpendiculars entrellaçades de maneres molt variades Una de les sèries, longitudinal, és anomenada ordit, i l’altra, transversal, és…

La contextura de la gasa de volta simple o de mitja volta és constituïda per grups de dos fils d’ordit, un dels quals passa sempre per sota de les passades de trama, mentre que l’altre hi passa sempre per sobre Entre cada dues passades, tots dos fils s’entortolligen i fan mitja volta, una vegada en un sentit i una vegada en l’altre Aquest lligat simple és la base de molts lligats de gasa llavorada, que hom obté combinant-lo amb uns altres lligats i agrupant més de dos fils d’ordit de maneres diverses Hi ha també la gasa de volta entera

El doblament és fet abans de retòrcer els fils i, bé que no és imprescindible, millora la qualitat del fil en donar una major regularitat a la torsió

Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un…

L’ordit és necessari per a la fabricació dels teixits i dels gèneres de punt per ordissatge, dels quals constitueix la sèrie de fils longitudinals, parallels als voravius En un teixit l’ordit pot ésser únic, o poden haver-n'hi diversos, de diferents classes de fil, com en els teixits de ris, en què hi ha un ordit de fons i un ordit de ris , i com que d’aquest últim, que forma les baguetes del ris, hom en gasta una longitud molt més gran, cal enrotllar-los en plegadors separats En d’altres casos en un teixit hi ha fils d’ordit tan diferents, que requereixen també…

És el lligat més simple i l’únic que es pot fer en un curs de dos fils d’ordit i dues passades de trama El seu enunciat és 1 e 1 , i es pot fer amb dos lliços solament Hom l’empra en teixits d’organdí, batista, lona, moletó, pongis, etc