Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
alpaca
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil procedent de l’alpaca.
Es caracteritza per la seva gran llargada, la seva brillantor i pel seu color canyella Hom utilitza la llana d’alpaca principalment per a fabricar teixits d’abrigall
plegatge a ganxos
Indústria tèxtil
Plegatge en llibre amb els plecs d’una llargada determinada (metres, canes, llargada d’un mocador, etc), efectuat valent-se d’un rectòmetre.
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…
estès
Indústria tèxtil
Llargada de l’ordit que va des del pinte fins al catxapit de darrere.
aguller
Indústria tèxtil
En tot procés discontinu de filatura, llargada de fil produïda durant un cicle de treball.
contraplegador
Indústria tèxtil
En la màquina de filar selfactina, mecanisme combinat amb el plegador que consisteix en una barreta o un filferro de tota la llargada de la màquina que, mentre actua el plegador, tiba el fil i n’augmenta la llargada.
maquineta de lliços
Maquineta de lliçons: 1, gavineta; 2. prisma que arrosega el dibuix;3, ganxos; 4, lliç; 5, mecanisme d’alça. el prisme amb el seu moviment de vaivé selecciona els ganxos que cal alçar a cada passada i qeu arrosegaran els lliços corresponents
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Mecanisme acoblat al teler, encarregat de fer moure els lliços per a formar la calada, quan el nombre de lliços no sobrepassa la trentena.
És anomenada també ratera Bàsicament té una o dues ganivetes, sotmeses a un moviment de vaivé, les quals poden enganxar i arrossegar uns ganxos, cadascun dels quals mou un lliç per mitjà d’un sistema de palanques i tirants Una cadena sens fi de llistons o planxetes amb taps o forats, o bé un paper sens fi perforat el conjunt dels quals és anomenat dibuix , selecciona els ganxos que han d’ésser arrossegats per la ganiveta i els hi acosta per tal que s’hi enganxin Cada renglera transversal de taps o forats en els dibuixos correspon a una passada de trama La llargada del curs del…
passada
Indústria tèxtil
Cada llargada de trama o de fil que va de vora a vora d’un teixit o d’una xarxa.
titllet
Indústria tèxtil
Tros de paper que hom posa al cap d’una peça de roba, etc, per anotar-hi la llargada, el preu, etc.
ram
Indústria tèxtil
Màquina en la qual les peces de teixit, esteses i subjectades per les vores, són sotmeses a diferents tractaments, tals com l’eixamplament, el vaporatge, l’assecatge, la termofixació, etc.
Antigament era formada només per dues llargues barres paralleles proveïdes d’agulles on hom clavava manualment el teixit per les vores per tal de deixar-lo assecar Les dues barres podien ésser separades més o menys segons l’amplada del teixit i la tensió o l’eixamplament que hom li volgués donar Posteriorment han aparegut els rams continus, en els quals les agulles són fixades en les baules de dues cadenes que llisquen per dues llargues vies paralleles Les vores del teixit són clavades en agulles a l’entrada de la màquina, i hom les desclava a la sortida A diferència del ram d’agulles , en el…