Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
llaunar
Indústria tèxtil
Afinar (un teixit de seda) fregant-lo lleugerament amb unes llaunes especials.
xeviot
Indústria tèxtil
Teixit fet amb fils de llana xeviot, filats pel procediment de la llana cardada i tenyits de colors suaus.
El lligat sol ésser sarja batàvia L’acabat és lleugerament enfeltrat i perxat El seu tacte, suau i gruixut, el fa apte per a vestits i abrics d’home, especialment de tipus esportiu n'existeixen una infinitat d’imitacions
corredor
Indústria tèxtil
En les contínues de filar o de retòrcer, petit anell obert, de forma generalment el·líptica, construït amb fil d’acer o poliamides, que llisca retingut i guiat per la secció en forma de T de l’anell també d’acer, concèntric a la pua.
El fil passa per dins del corredor i s’enrotlla a la fusada La rotació de la pua és transmesa pel fil al corredor, i aquest, en girar, torç el tram de fil vertical El corredor serveix, a més, per a guiar l’enrotllament, que es produeix perquè la seva velocitat angular és lleugerament més petita que la de fus, i per a donar al fil la tensió necessària
màquina desgranadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a separar la grana (llavor) del cotó de les fibres que l’envolten.
N'hi ha de dos tipus en la de serres circulars saw gin , aquestes ressurten entre els barrots d’una reixa i obliguen la fibra a passar entre ells la llavor, més grossa, no pot passar i en queda separada l’altre tipus és basat en un cilindre recobert helicoïdalment per una corretja de cuir amb les espires separades lleugerament les ranures subjecten i arrosseguen les fibres una làmina d’acer flexible no deixa passar les llavors, i una segona làmina oscillant les arrenca McCarthy gin
texturació
Indústria tèxtil
Tractament que hom aplica als fils sintètics de filament continu per donar-los un major volum o una major extensibilitat.
Pel fet d’ésser filats per extrusió, els fils sintètics tenen els filaments rectes i totalment parallels, i hom els arrissa amb la texturació Tots els procediments de texturació són basats en la termoplasticitat dels materials sintètics Hom dóna mecànicament una deformació a la fibra, l’escalfa fins a una temperatura lleugerament inferior a la de fusió i la refreda, a fi de fixar la deformació obtinguda Els procediments més emprats són per falsa torsió torsió, fixació i destorsió, per cantell calent el fil tens dóna la volta a un cantell calent, per atapeïment el fil és atapeït…
semis prim
Indústria tèxtil
Teixit de cotó cru lleugerament carregat en el paratge, amb lligat de plana, emprat en la confecció de roba blanca ordinària.
comanda
Indústria tèxtil
Fil o fils d’ordit trencats que, en la preparació del tissatge, són lligats lleugerament amb llurs veïns per tal d’acompanyar-los.
ris
1, a una cara; 2, a dues cares; A, lligat; B, esquema de la formació del ris
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues.
Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta aquest grup de passades…
bitllera
Indústria tèxtil
Post de fusta guarnida amb claus lleugerament inclinats on hom col·loca les bitlles de trama en distribuir-les als diferents telers d’una fàbrica.
retruc
Indústria tèxtil
Soroll característic que produeix la llançadora dels telers mecànics en entrar al calaix, quan ensopega lleugerament, pel fet de no ésser ben dirigida, amb la guieta de davant del calaix.