Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
parador | paradora
La Propagadora del Trabajo
Indústria tèxtil
Economia
Fàbrica de teixits que funcionava com a cooperativa de producció, la primera de Catalunya, fundada abans del desembre del 1865 per Josep Roca i Galés, Jaume Esteve i Joan Fargas.
Representants seus prengueren part en el congrés obrer celebrat a Barcelona pel desembre del 1865
perxador | perxadora
cardador | cardadora
Indústria tèxtil
Obrer encarregat de l’operació de cardar o del funcionament de les cardes.
Des de l’edat mitjana era un ofici controlat, de fet, pels paraires, habitualment no reglamentat ni protegit, doncs, per l’organització gremial hom l’exercia, molt sovint, a les zones rurals, i, fonamentalment, l’exercien les dones, com el de filador
Comissió de la Classe de Filadors
Indústria tèxtil
Economia
Grup obrer barceloní que coordinà l’acció contra les màquines de filar anomenades selfactines el 1854.
Era dirigida per Josep Barceló, Ramon Maseras i Antoni Gual El 1855 aquesta comissió passà probablement a formar part de la Comissió de les Classes Obreres
Josep Fiter i Inglès

Josep Fiter i Inglès
© AF CEC
Indústria tèxtil
Economia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Excursionisme
Escriptor, brodador, puntaire i excursionista.
Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…
, ,
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…