Resultats de la cerca

Hom obté també l’orientació de les fibres parallelament a l’eix longitudinal del fil Com que es tracta de conjunt de fibres amb poca torsió o sense, l’allargament provoca un relliscament de les fibres les unes sobre les altres, sense allargar-les ni trencar-les Després de l’estiratge, una cinta o metxa conté en la seva secció un nombre menor de fibres És un fenomen que es produeix en quasi totes les operacions de filatura, però sobretot en els passos de manuar, en els estiradors d’agulles gill box, gill intersecting , estiradors d’eriçó, etc, en els passos de metxera i en les màquines de…

En general l’estiratge del manuar és molt semblant a la quantitat de vetes de l’entrada de 6 a 8, de manera que la veta de manuar obtinguda té un gruix semblant al de les vetes d’alimentació És corrent de donar a les vetes de dos a quatre passos successius de manuar, abans de passar a la metxera El manuar és format per uns suports que guien les vetes, les quals es desenrotllen d’uns bots situats a sota, i les introdueixen en els cilindres d’estiratge generalment quatre parells, els quals giren a velocitats creixents A la sortida de l’estiratge hi ha un embut condensador, que…

Quan es dóna torsió crespó fins a 4 000 voltes/m, cal fer-ho en dos passos successius La torsió és fixada mitjançant una vaporació, i per distingir la torsió S de la Z hom dóna al fil un tint fugaç, que és eliminat en descruar el gènere

Els trens d’estiratge corrents no serveixen per a aquesta operació, puix que les fibres no van prou ben guiades i el fil no hi resta regular i llis per això foren creats els trens de grans estiratges , el primer dels quals és l’inventat el 1913 per Ferran Casablancas