Resultats de la cerca
Es mostren 806 resultats
estampació per remenjant
Indústria tèxtil
Procediment d’estampació per corrosió que consisteix a estampar, sobre un teixit prèviament tenyit amb colorants adequats, un remenjant que descompon el colorant de fons en subproductes incolors.
El dibuix estampat apareix, doncs, blanc sobre el fons tenyit Per exemple, un teixit de cotó tenyit amb anyil és remenjat estampant dicromat potàssic i una sal alcalina donant posteriorment un bany d’àcid sulfúric i oxàlic l’anyil resta remenjat en blanc Certs colorants directes azoics sobre cotó són remenjats perfectament amb hidrosulfit sòdic en medi alcalí Si hom afegeix a aquesta pasta d’estampació colorants bàsics o de tina, poden ésser obtinguts remenjaments acolorits També és factible el remenjament d’un gènere mordentat tenyit posteriorment
estampació per reserva
Indústria tèxtil
Procediment d’estampació que consisteix a estampar sobre un teixit un preparat, anomenat reserva, que en una posterior tintura evita que es tenyeixin les zones reservades, que apareixen en blanc sobre el fons tenyit.
Les reserves poden actuar mecànicament, com la cera de l’estampació batik , o químicament Per exemple, els colorants sulfurosos eren reservats amb sals de zinc, el negre d’anilina és reservat estampant un reductor alcalí o un àlcali Les reserves poden ésser acolorides
corda
Indústria tèxtil
Feix de fils, gruixut i flexible, format per un conjunt retort de dos o més cordons cadascun dels quals és compost de tres o més fils, també retorts.
Cada cordó per separat, o bé la seva reunió, pot tenir ànima Les matèries tèxtils emprades són el cànem, abacà, pita, jute, espart, cotó, fibra de cotó, niló, perló, draló i altres fibres sintètiques Les cordes són fabricades amb màquines que hom carrega amb rodets del fil a emprar, i en una sola operació es formen els cordons i es retorcen, amb formació de la corda En la fabricació de les cordes molt gruixudes ambdues operacions són fetes separadament Les cordes usades a bord dels vaixells són anomenades cap A l’edat mitjana la fabricació de cordes als Països Catalans era molt…
gènere de punt
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.
Cal distingir-ne dos tipus fonamentals el gènere de punt de recollida o per trama , en el qual un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals, i el gènere de punt per ordit , format per un gran nombre de fils longitudinals l’ordit que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres El gènere de punt de recollida pot ésser teixit manualment, amb agulles de fer mitja, o bé en màquines de molts tipus diferents, l’òrgan essencial de les quals és constituït per les agulles, que poden ésser de llengüeta o…
mocador
Indústria tèxtil
Peça quadrada de tela, d’un o dos pams d’amplària, que serveix per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes.
berguedana
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues…
filatura
© Fototeca.cat
Química
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions que permeten d’obtenir un feix de filaments artificials o sintètics a partir de la matèria primera en forma de massa viscosa.
Aquest procediment consisteix bàsicament a sotmetre la massa fluida a una extrusió a través d’una filera , i varia solament, segons els materials, en la forma de solidificació del filament així obtingut En la filatura per fusió , aplicada a polímers termoplàstics, com el polipropilè, la poliamida, el polièster, etc, hom fa l’extrusió del polímer fos, i el filament se solidifica per refredament Hom fila el raió de viscosa i el raió cuproamoniacal pel sistema de filatura en moll , on el filament se solidifica en passar per un bany coagulant Finalment, en…
voraviu
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Vora resistent d’una tela, teixida de manera que no es pugui desfilar.
Sovint el voraviu té també una finalitat d’adornament, com en la tela de paraigua Com que en els voravius sol haver-hi més densitat d’ordit, cal emprar un lligat que permeti a la trama d’entrar més fàcilment És corrent el voraviu francès , que lliga un acanalat de 2,3 o 4 El fals voraviu , obtingut mitjançant lligats de gasa de volta, té per missió evitar que els fils d’ordit s’esmunyin en els voravius quan s’han de tallar totes les passades de trama, com en teixir més d’una peça en els telers de llançadora i sempre en els telers sense llançadora En aquests últims hom pot també…
xarxa
© Arxiu Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de fils nuats formant una retícula semblant a la de les xarxes de pescar, però destinades a altres usos; malla.
màquina pentinadora
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina en la qual és efectuat el pentinament de fibres tèxtils.
La pentinadora, que és alimentada amb una napa o tela obtinguda en la reunidora de vetes o en el manuar de napes, pot ésser rectilínia intermitent de treball discontinu o bé circular de treball continu El fonament del treball de la pentinadora rectilínia intermitent consisteix a retenir un manat de fibres per un extrem i pentinar l’extrem lliure pentinament del cap després és subjectat l’extrem que era lliure i alliberat el que era retingut, i és pentinat l’altre extrem pentinament de la cua, i finalment cal empalmar el manat de fibra pentinada amb els obtinguts en anteriors…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina