Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
maquineta de lliços
Maquineta de lliçons: 1, gavineta; 2. prisma que arrosega el dibuix;3, ganxos; 4, lliç; 5, mecanisme d’alça. el prisme amb el seu moviment de vaivé selecciona els ganxos que cal alçar a cada passada i qeu arrosegaran els lliços corresponents
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Mecanisme acoblat al teler, encarregat de fer moure els lliços per a formar la calada, quan el nombre de lliços no sobrepassa la trentena.
És anomenada també ratera Bàsicament té una o dues ganivetes, sotmeses a un moviment de vaivé, les quals poden enganxar i arrossegar uns ganxos, cadascun dels quals mou un lliç per mitjà d’un sistema de palanques i tirants Una cadena sens fi de llistons o planxetes amb taps o forats, o bé un paper sens fi perforat el conjunt dels quals és anomenat dibuix , selecciona els ganxos que han d’ésser arrossegats per la ganiveta i els hi acosta pertal que s’hi enganxin Cada renglera transversal de…
Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó
Indústria tèxtil
Associació d’industrials cotoners catalans creada a Barcelona el 1799 amb finalitats proteccionistes i de repressió del contraban.
L’oposició de la junta de comerç impedí 1806 que en fossin aprovats els estatuts, i hagué d’aixoplugar-se darrere l’antiga Companyia de Filats de Cotó, situació semiclandestina, de la qual intentà de sortir el 1821 adoptant el nom de Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, presidida per Erasme de Janer i de Gònima, sense assolir el reconeixement del govern constitucional, però sí el de les…
ala de mosca
Indústria tèxtil
Encaix del joc de segments per tal d’ajustar-los mútuament.
barra de premsa
Indústria tèxtil
Cadascuna de les barres que, en les màquines de teixit de punt per ordit Kette i Kette-Raschel equipades amb agulles de bec o de premsa, són emprades per a premsar totes les agulles alhora.
Les barres de premsa poden ésser llises o fresades pertal d’aconseguir efectes especials de mostra
màquina de parar
Indústria tèxtil
Màquina que serveix per a parar els ordits ja enrotllats en plegadors.
Consisteix en un llit o suport del plegador o plegadors d’ordit segons que provingui d’un ordidor seccional o d’un ordidor directe, respectivament, una pastera que conté l’aprest amb els seus elements auxiliars, com ara els cilindres de guia, els cilindres escorredors, els sistemes de calefacció i d’addició de l’aprest i els instruments per a mantenir-ne constants la temperatura i la viscositat, un assecador d’aire calent o més generalment de tambors escalfats per vapor recoberts de tefló per tal d’evitar l’adhesió dels fils aprestats als tambors i accionats de manera que els fils no estiguin…
màquina de bombos
Indústria tèxtil
Assecador per a robes sortides de les operacions d’aprest o de tint, basat en la circulació de la roba envoltant uns bombos metàl·lics que són escalfats generalment amb vapor a pressió, i disposats en bateria horitzontal o vertical.
L’assecat resulta econòmic, però els teixits resten estirats i lluents Hom hi acobla actualment mecanismes compensadors de les tensions, pertal d’evitar aquests defectes A fi que els aprests no s’adhereixen ni formin crostes sobre els bombos, aquests són recoberts de tefló
cambra de mescla
Indústria tèxtil
Cambra on és emmagatzemat el cotó, en sortir de les obridores de bales, per tal que recuperi l’elasticitat i perdi l’excés d’aigua que pot tenir.
arbret de picada
Indústria tèxtil
Cadascun dels dos arbres verticals, disposats a banda i banda del teler mecànic i que suporten rígidament els garrots, de manera que, sota l’acció de les ungles de les excèntriques, els impulsen per tal que piquin la llançadora.
corda
Corda per a escalada
Indústria tèxtil
Feix de fils, gruixut i flexible, format per un conjunt retort de dos o més cordons cadascun dels quals és compost de tres o més fils, també retorts.
Cada cordó per separat, o bé la seva reunió, pot tenir ànima Les matèries tèxtils emprades són el cànem, abacà, pita, jute, espart, cotó, fibra de cotó, niló, perló, draló i altres fibres sintètiques Les cordes són fabricades amb màquines que hom carrega amb rodets del fil a emprar, i en una sola operació es formen els cordons i es retorcen, amb formació de la corda En la fabricació de les cordes molt gruixudes ambdues operacions són fetes separadament Les cordes usades a bord dels vaixells són anomenades cap A l’edat mitjana la fabricació de cordes als Països Catalans era molt important per…
màquina pentinadora
Cicle de pentinament en una pentinadora rectilínia: 1, la mordassa formada per o i u subjecta l’extrem de la napa d’alimentació formant un serrell de fibres; el sector proveït de pintes de la pinta circular k pentina el cap del serrell; els cilindres arrencadors a romanen immòbils; 2, la mordassa se separa de la pinta circular i s’obre; els cilindres arrencadors a retrocedeixen fins que la cua de la napa pentinada z s’empalma amb el cap del serrell; 3, els cilindres arrencadors a avancen de nou arrencant el serrell; la pinta fixa f s’introdueix en la napa i pentina la cua del serrell; mentrestant un respall cilíndric b neteja de borra el sector de pintes de la pinta circular k
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina en la qual és efectuat el pentinament de fibres tèxtils.
La pentinadora, que és alimentada amb una napa o tela obtinguda en la reunidora de vetes o en el manuar de napes, pot ésser rectilínia intermitent de treball discontinu o bé circular de treball continu El fonament del treball de la pentinadora rectilínia intermitent consisteix a retenir un manat de fibres per un extrem i pentinar l’extrem lliure pentinament del cap després és subjectat l’extrem que era lliure i alliberat el que era retingut, i és pentinat l’altre extrem pentinament de la…