Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
tricotosa
Indústria tèxtil
Màquina per a teixir gèneres de punt de recollida, caracteritzada pel fet de treballar amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d’una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves.
Quan una agulla surt de la fontura, la llengüeta s’obre i el guiafils posa el fil dins el ganxo Seguidament l’agulla retrocedeix, i la malla anterior que es trobava en el coll de l’agulla tanca la llengüeta i salta per sobre del cap de l’agulla despreniment, i així resta formada la nova malla Les tricotoses rectilínies o planes tenen una o dues fontures planes, les agulles de les quals s’encreuen El guiafils i les lleves van muntats en un carro que descriu un moviment alternatiu El tricot que hom obté és pla, de punt llis o acanalat Fent treballar més o menys agulles hom pot fer peces…
tèxtil
Indústria tèxtil
Dit d’allò que pot ésser teixit o que pot fornir fils que poden ésser teixits.
botifarra
Indústria tèxtil
Excés de gruix que poden presentar els filats de jute, produït a les màquines de filar.
nematologia
Indústria tèxtil
Ciència que estudia les estructures i la composició dels fils, les seves mesures i condicions per a la filatura, els defectes que poden presentar i les operacions de transformació i presentació a què poden ésser sotmesos.
gènere de punt
Cicle de formació del punt per ordit amb agulles de llengüeta (a la dreta) i del punt per trama amb agulles de ganxo (a l’esquerra)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit produït per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.
Cal distingir-ne dos tipus fonamentals el gènere de punt de recollida o per trama , en el qual un sol fil forma successivament les bagues de les rengleres transversals, i el gènere de punt per ordit , format per un gran nombre de fils longitudinals l’ordit que s’enllacen lateralment i simultàniament els uns amb els altres El gènere de punt de recollida pot ésser teixit manualment, amb agulles de fer mitja, o bé en màquines de molts tipus diferents, l’òrgan essencial de les quals és constituït per les agulles, que poden ésser de llengüeta o de ganxo Aquestes últimes treballen conjuntament amb…
estampació per reserva
Indústria tèxtil
Procediment d’estampació que consisteix a estampar sobre un teixit un preparat, anomenat reserva, que en una posterior tintura evita que es tenyeixin les zones reservades, que apareixen en blanc sobre el fons tenyit.
Les reserves poden actuar mecànicament, com la cera de l’estampació batik , o químicament Per exemple, els colorants sulfurosos eren reservats amb sals de zinc, el negre d’anilina és reservat estampant un reductor alcalí o un àlcali Les reserves poden ésser acolorides
desmotatge
Indústria tèxtil
Separació per mitjans mecànics dels residus de vegetals que poden restar adherits a la llana en floca després del desgreixatge.
Hom la duu a terme en el diable desmotador o bé en una carda
carbonització
Indústria tèxtil
Operació a què són sotmesos els teixits de llana per tal d’eliminar-ne les impureses vegetals que poden tenir entre les fibres.
Consisteix a submergir-los en un bany àcid de sulfúric o de clorhídric que transforma la cellulosa dels residus vegetals en hidrocellulosa, escórrer-los entre dos corrons compressors, assecar-los en una cambra amb dos compartiments, el primer dels quals a una temperatura de 60°C, i el segon a una temperatura de 100-105°C on és carbonitzada la hidrocellulosa, eliminar el carbó resultant per batut i, finalment, sotmetre el teixit a un bany neutralitzador de solució de carbonat sòdic Aquesta operació és anomenada també desmotatge químic
geotèxtil
Indústria tèxtil
Construcció i obres públiques
Dit del producte tèxtil utilitzat en enginyeria civil per al recobriment de marges i murs de contenció (funció d’armadura), per al recobriment d’embassaments, canals i pòlders (funció impermeabilitzadora), etc.
Poden ésser obtinguts per tissatge o per termolligament
batement
Indústria tèxtil
Operació de batre a què són sotmesos, manualment o en batedores, les troques o els teixits per tal de netejar-los de pols i borra, i de trencar l’aprest quan, si ha estat aplicat en excés o bé és massa sec o consistent, dóna al teixit un aspecte o un tacte no desitjats.
Les batedores poden anar combinades amb màquines especials que realitzen el raspallament