Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
barra de platines
Indústria tèxtil
Barra de què és proveïda la màquina rectilínia Cotton.
Amb el seu moviment d’avanç empeny totes les platines d’igualació i forma la recollida definitiva, mentre que el moviment de retrocés les deplaça, juntament amb les de recollida, a llur posició inicial i les deixa a punt de començar un nou cicle de formació La barra de platines té, a més, els moviments de pujada i de baixada per a connectar-se i desconnectar-se de les platines
conduita
Indústria tèxtil
Politja de la màquina selfactina que dóna el moviment de sortida i de pujada al carro de la màquina.
arbre de dos temps
Indústria tèxtil
Arbre que, en les selfactines, determina el moviment del carro en les seves evolucions de pujada i de baixada.
tamboret
Indústria tèxtil
Petita politja que recull i enrotlla la cadena del quadrant durant el moviment de pujada del carro, en la selfactina.
barreta
Indústria tèxtil
Cadascun dels llistons que, passant entremig de les malles superiors de la muntura jacquard, substitueixen els lliços de pujada o els lliços i els rebatents alhora.
berguedana
Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons el nombre d’…
màquina metxera
Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el nombre de…
balancer
Indústria tèxtil
Travesser longitudinal on van fixats els anells, a les màquines contínues de filar i retòrcer, o les bobines, en les metxeres, i que amb el seu moviment alternatiu de pujada i de baixada distribueix el fil que s’enrotlla en els tubs, els rodets o les bobines.