Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
desgreixatge
Indústria tèxtil
Neteja de la llana bruta o suardosa, anomenada també rentatge de la llana o dessuardatge.
Pot anar precedit d’una esbaldida amb aigua freda desxurrada , que s’enduu les sals solubles, principalment de potassa, i una part de la terra i de les impureses El desgreixatge de la llana pròpiament dit consisteix en un rentatge a fons en una solució de sosa i sabó a una temperatura d’uns 50°C La llana pot arribar a perdre el 55% del pes en brut Per centrifugació de la solució sabonosa de suarda, procedent del desgreixatge, hom extreu la lanolina De l’aigua del primer rentatge o desxurrada hom obté sals potàssiques
carbonització
Indústria tèxtil
Operació a què són sotmesos els teixits de llana per tal d’eliminar-ne les impureses vegetals que poden tenir entre les fibres.
Consisteix a submergir-los en un bany àcid de sulfúric o de clorhídric que transforma la cellulosa dels residus vegetals en hidrocellulosa, escórrer-los entre dos corrons compressors, assecar-los en una cambra amb dos compartiments, el primer dels quals a una temperatura de 60°C, i el segon a una temperatura de 100-105°C on és carbonitzada la hidrocellulosa, eliminar el carbó resultant per batut i, finalment, sotmetre el teixit a un bany neutralitzador de solució de carbonat sòdic Aquesta operació és anomenada també desmotatge químic
mercerització
Indústria tèxtil
Tractament del cotó a base de solucions alcalines descobert el 1844 pel químic anglès John Mercer (1791-1866), i que produeix, principalment, un inflament que fa desaparèixer la característica forma aplanada de la secció transversal de la fibra, la qual es converteix en circular.
També produeix un encongiment de la llargària de la fibra, alhora que hom obté més brillantor, que recorda la de la seda, i més afinitat per als colorants Actualment la mercerització consisteix a impregnar el teixit o el filat de cotó, prèviament gasat i descruat, amb una solució de sosa càustica a 25-35° Bé a una temperatura de 15-20°C Si hom vol obtenir una brillantor accentuada, cal impedir o limitar l’encongiment Després d’un cert temps de tractament cal eliminar la sosa càustica, rentar enèrgicament en calent, neutralitzar l’alcalinitat residual amb un àcid feble i rentar…
desgomatge
Indústria tèxtil
Operació que consisteix a eliminar la sericina dels fils o teixits de seda tractant-los en banys d’una solució sabonosa i calenta.
bany
Indústria tèxtil
Solució que conté cadascuna de les diverses substàncies, com és ara els mordents o els colorants, que hom vol fer actuar damunt les matèries tèxtils.
El bany és anomenat esgotat quan ja ha estat emprat i no pot ésser-ho novament si no és que sigui regenerat, perquè ja no conté prou substància activa, i ric quan en conté encara una quantitat suficient
tenyir
Indústria tèxtil
Aplicar una matèria colorant a un substrat (floca, fil, teixit, etc) per immersió o impregnació en una solució o dispersió de colorant, que li fa prendre tal o tal color.
viscósa
Indústria tèxtil
Solució xaroposa, molt viscosa, obtinguda tractant linters de cotó o polpa de fusta o de cel·lulosa amb sosa càustica per a obtenir l’alcalicel·lulosa, que per l’acció del disulfur de carboni es transforma en xantat de cel·lulosa.
La dissolució d’aquest últim compost amb sosa càustica dóna la viscosa, emprada en la fabricació del raió viscosa
arrufat
Indústria tèxtil
Efecte d’arrugues que hom produeix en els teixits per diferents procediments, com valent-se de dos ordits alternats disposats en dos plegadors l’un dels quals és fet funcionar amb més tibantor que l’altre perquè els fils d’aquest produeixin les arrugues, o, en els teixits fabricats amb fils de fibres vegetals, aplicant una solució de sosa càustica a certes parts del teixit, que queden arronsades i fan que s’arruguin les parts no tractades amb la sosa.
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…