Resultats de la cerca

L’oposició de la junta de comerç impedí 1806 que en fossin aprovats els estatuts, i hagué d’aixoplugar-se darrere l’antiga Companyia de Filats de Cotó, situació semiclandestina, de la qual intentà de sortir el 1821 adoptant el nom de Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, presidida per Erasme de Janer i de Gònima, sense assolir el reconeixement del govern constitucional, però sí el de les autoritats locals El 1826, Magí Coromines la reorganitzà i n'obtingué l’aprovació del govern de Ferran VII, interessat a congraciar-se amb els liberals catalans de caire…

Consisteix en un o més regles proveïts d’agulles que han estat enfilades amb els fils d’un ordit especial i que, amb llur moviment, lliguen aquests fils amb els teixits formant bastes transversals

Per a vaporar filats hom empra generalment calderes closes Per als teixits i gèneres estampats el vaporatge pot ésser efectuat d’una manera contínua en cambres proveïdes de corrons de guia amb unes ranures d’entrada i sortida del teixit, cosa que fa que la pressió sigui l’atmosfèrica Per a vaporar-los a pressió cal fer-ho en un vaporador d’estrella , que és una gran caldera closa on el teixit és introduït penjat en espiral per un dels seus voravius en els ganxets d’un bastidor superior en forma d’estrella També hi ha vaporadors ràpids, on el teixit, enrotllat juntament amb una…

Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un per trama, a…

La merceritzadora de teixits consta, en primer lloc, d’una tina d’impregnació, on hom submergeix el teixit en un bany de sosa càustica, d’uns cilindres escorredors i d’una cambra de mercerització, on hom manté el teixit el temps necessari per a l’actuació de la sosa Aquesta cambra pot ésser semblant a un ram amb cadena de pinces o bé anar proveïda d’una sèrie de cilindres que asseguren, per fricció, la tensió del teixit per tal que conservi les dimensions originals A continuació hom sotmet el teixit a la neutralització, per mitjà d’un àcid feble, i al rentatge en una sèrie de…

Inicialment procedien de l’Índia el procés d’estampació era llarg i complicat, amb ploma i pinzell o bé per reserva, amb cera Hom les imità a Europa amb motlles de fusta amb el gravat en relleu L’exagerat consum d’aquests teixits al final del segle XVII perjudicà els fabricants de sedes i llanes, els quals sollicitaren protecció Felip V feu cremar tots els teixits d’indianes, i a França en fou prohibida la fabricació i el comerç també ho fou un quant temps a Anglaterra Però poc després es liberalitzà, i a mitjan segle XIX els procediments mecanitzats de teixit i…

L’operació té lloc en màquines anomenades trituradores o llops , després d’una classificació, un rentatge i un ensimatge, i hom la fila pel procediment de carda Hom l’empra en teixits basts, de baix preu, o barrejada amb llana de velló