Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ratinadora
Indústria tèxtil
Màquina per a ratinar o frisar que consta d’una taula elàstica inferior i d’una post superior folrada de pelfa de pèl curt o d’un material aspre.
El teixit tens passa lentament entre totes dues La post superior fa pressió contra el teixit i al mateix temps fa una sèrie de moviments alternatius que produeixen el frisatge del pèl del teixit
organdisatge
Indústria tèxtil
Aprest al qual són sotmesos determinats teixits de cotó per transformar-los en organdí, basat en l’acció de l’àcid sulfúric de 52° Bé i a 50-60° C sobre el cotó, que prèviament pot haver estat merceritzat.
Si és efectuat amb el gènere tens, aquest pren un aspecte apergaminat i transparent, i en el cas contrari, s’encongeix molt i agafa un aspecte llanós Després de l’aplicació de l’àcid sulfúric, cal esbandir, neutralitzar i tornar a esbandir el teixit aprestat L’efecte d’organdí és permanent
tapís
Indústria tèxtil
Art
Peça de roba, amb grans dibuixos, sovint figures i paisatges, emprat generalment en l’adornament de les parets de les habitacions, la fabricació del qual constitueix l’art de la tapisseria
.
L’ordit sol ésser de material resistent, i és teixit molt tens, per a amagar-lo La trama, de llana, seda, or o plata, de molt diversos colors, cobreix l’ordit i forma el dibuix Els tapissos fets a mà són fabricats en els telers d’alt lliç tipus Gobelins, procediment més costós però que dóna una millor qualitat, o bé en els telers de baix lliç tipus Aubusson, procediment més econòmic però que produeix tapissos de qualitat més baixa
texturació
Indústria tèxtil
Tractament que hom aplica als fils sintètics de filament continu per donar-los un major volum o una major extensibilitat.
Pel fet d’ésser filats per extrusió, els fils sintètics tenen els filaments rectes i totalment parallels, i hom els arrissa amb la texturació Tots els procediments de texturació són basats en la termoplasticitat dels materials sintètics Hom dóna mecànicament una deformació a la fibra, l’escalfa fins a una temperatura lleugerament inferior a la de fusió i la refreda, a fi de fixar la deformació obtinguda Els procediments més emprats són per falsa torsió torsió, fixació i destorsió, per cantell calent el fil tens dóna la volta a un cantell calent, per atapeïment el fil és atapeït…
ris

1, a una cara; 2, a dues cares; A, lligat; B, esquema de la formació del ris
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues.
Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta aquest grup de passades de trama que…
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…