Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
florentina
Indústria tèxtil
Teixit de seda amb trama de filadís i lligament de tafetà.
Hom el tenyeix en peça
tintura
Indústria tèxtil
Operació d’aplicar una matèria colorant a un tèxtil.
Per a la tintura hom pot emprar aparells en els quals el material resta immòbil i el líquid circula a través d’ell impulsat per una bomba Poden ésser oberts, a pressió ambient, per a temperatures fins a 100°C, o bé tancats, per a tenyir a pressió a altes temperatures, per sobre dels 100°C, que permeten d’escurçar els temps de tintura i d’aprofitar millor els colorants Hom tenyeix en aquests aparells, i en el suport adequat en cada cas, fibra en floca, cintes de manuar o de pentinadora, filats en madeixes, bobines o plegadors d’ordit i teixits enrotllats Hom pot emprar altres…
pèl caní
Indústria tèxtil
Pèl gruixut, rígid i punxegut, que hom sol trobar barrejat amb la llana.
Es tenyeix difícilment i apareix barrejat amb la llana És anomenat també pèl mort
moletó
Indústria tèxtil
Teixit bast de cotó amb lligat de tafetà, o sarja de tres o batàvia de quatre.
Hom el fa amb un ordit fort i resistent, poc nombrat, i una trama gruixuda metxa, generalment de cotons de baixa qualitat, deixalles o regenerats Hom el blanqueja o tenyeix en peça i el perxa per totes dues cares És emprat per a folres, roba d’abric, flassades de poc preu, baietes, cobretaules, etc
esgotar
Indústria tèxtil
Fixar, damunt el gènere que hom tenyeix, la quantitat més gran possible de colorant del bany de tintura.
barcada
Indústria tèxtil
Quantitat de cotó, de llana, etc, en floca, en troques o en peces, que es tenyeix d’una vegada en una mateixa barca.
cotonina
Indústria tèxtil
Tela de cotó gruixuda, que forma llistes, produïdes per les diferents direccions del lligat de sarja a retorn amb què és teixida; generalment hom la tenyeix o blanqueja en peça.
llana
Indústria tèxtil
Fibra procedent del pèl de les ovelles i els moltons.
Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…