Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
berguedana
Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues…
ferro
Indústria tèxtil
Eina de forma rodona o una mica aplanada, amb un canal longitudinal, emprada en els telers a mà per a teixir els velluts per ordit.
mèlton
Indústria tèxtil
Drap de llana, originari de la localitat anglesa de Melton (Leicester), amb lligat de tafetà o de sarja, batanat i perxat lleugerament per una cara o per totes dues, operació que deixa la superfície una mica vellutada.
És un teixit fort, suau i calent, i el seu aspecte recorda una franella gruixuda Hom l’empra per a vestits d’home, sobretot per als de caça N'hi ha una variant amb ordit de cotó
vestir
Indústria tèxtil
Cobrir amb roba el corrons d’algunes màquines d’aprest per tal de no produir una pressió massa dura, sinó una mica elàstica,, sobre el producte tèxtil que hom fa passar entre ells.
drap
Indústria tèxtil
Teixit de llana, fil, seda o cotó; quan la paraula era emprada sense al·ludir a la matèria, designava generalment el teixit de llana.
Des del segle XII hi ha constància de la fabricació de draps de llana a diversos llocs de Catalunya, principalment a la zona pirinenca i prop dels rius, però fins a mitjan segle XIII fou una indústria menestral modesta, destinada a cobrir les necessitats locals, mentre que els draps fins eren importats de França Des del segle XIII, i especialment del XIV, la fabricació de draps de llana s’estengué, amb la protecció de les autoritats locals i estatals, a gairebé tot el Principat de Catalunya i també a Mallorca i a València, i esdevingué una activitat bàsica en el…