Resultats de la cerca

Hom talla les tiges quan tenen una altura d’uns 3 m, abans d’una excessiva lignificació, i les amara, lligades en feixos, en aigua embassada Després hom n'arrenca tires d’escorça que són batudes, rentades, reforçades per desprendre'n la part llenyosa i ensimades amb emulsions aquoses d’olis minerals per disminuir-ne la rigidesa Els fils obtinguts són basts i gruixuts, i hom els empra per a fer sacs, embalatges i soles d’espardenya i com a trama en teixits de tapisseria i catifes Tot i una davallada als anys setanta, la producció mundial es recuperà, puix que el jute resisteix més que les…

N'hi ha diverses varietats, segons les espècies de cotoner d’on procedeixen Gossypium barbadense forneix el millor cotó, amb una longitud mitjana de fibra de 34-42 mm i un diàmetre de 15 microns G hirsutum produeix fibres de 24-34 mm de longitud mitjana i d’un diàmetre de 20-25 microns G herbaceum dóna fibres amb una longitud mitjana inferior a 23 mm i amb un diàmetre de 25 microns Aquestes classes de cotó són anomenades també, respectivament, cotó egipci de fibra llarga, cotó americà de fibra mitjana i cotó indi de fibra curta La denominació comercial de cada cotó es basa principalment en…

És coneguda també com a tussah o tussar Hom l’empra com a trama en els teixits de seda És més basta que l’autèntica seda del cuc Bombyx mori

També és anomenada tussà

La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…

Actualment és imitada emprant per trama qualitats de seda descruada en madeixa, cosa que permet de teixir trames molt més gruixudes que l’ordit i amb densitats molt grans

La brodada a mà és efectuada disposant el teixit de base en un tambor o teler i fent a mà les passades d’agulla La brodada a màquina és feta amb màquines molt semblants a les de cosir proveïdes d’un bastidor sobre el qual és disposat el teixit, que és mogut manualment per a resseguir el dibuix, o amb màquines de brodar El seu origen, probablement asiàtic, és molt remot, i la referència escrita més antiga es troba a la Bíblia capítols 25 i 26 de l' Èxode Cal distingir-ne les d’origen popular i les reservades als estaments dominants nobles i sacerdots, puix que aquesta és més refinada i és…

D’origen oriental i d’ús antiquíssim, la tècnica del tapís sembla originària de Babilònia, i fou conreada també a Alexandria i Bizanci Als primers segles de l’era cristiana foren molt importants els teixits coptes Els primers tapissos dels quals hom té referència, a l’antiga Xina, foren confeccionats de seda amb el sistema de teixit a la plana Probablement per la ruta de la seda el tapís arribà als països àrabs, i a través d’aquests a la península Ibèrica arribà a tot Europa a través dels croats que tornaven de Terra Santa Durant els segles XI, XII i XIII la tècnica més usual als…