Resultats de la cerca
Es mostren 924 resultats
làbium
Entomologia
Llavi inferior dels insectes; resulta de la fusió del segon parell de maxil·les.
jaumet
jaumet Bruchus rufimanus
janet graham (CC BY 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters de la família dels brúquids, de petites dimensions, perfil compacte, dors aixafat, èlitres cobrint només una part de l’abdomen i teguments pubescents i de colors poc cridaners.
Són paràsits de diverses plantes pèsols, mongetes, faves, etc
isòpters
Isòpters
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes format per individus socials comunament anomenats tèrmits, que presenten polimorfismes dins una mateixa espècie, segons la casta social a la qual pertany l’individu.
L’ordre inclou unes 800 espècies, distribuïdes en sis famílies, que habiten a les regions càlides i subtropicals, bé que també n'hi ha a les regions temperades Als Països Catalans són comuns Kalotermes flavicollis , que habita a les soques podrides, i Reticulitermes lucifugus , que també fa cau en soques podrides, envaeix les bigues d’edificis habitats i causa estralls en biblioteques, arxius, etc
iponomèutids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de mida petita o molt petita.
Inclou alguns grups considerats antigament famílies a part, com els argirestins i els plutelins Moltes espècies són gregàries en llur fase d’eruga d’altres causen greus plagues, com l’eruga de la prunera Yponomeuta padella , l’eruga de l’olivera Prays oleae i l’eruga dels cítrics Pcitri De les 2000 espècies que viuen al món, unes 300 són presents a Europa
insectes
Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
insectari
Entomologia
Indret amb instal·lacions per a recol·lectar, criar i conservar insectes.
incurvàrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que hom ha dividit en quatre subfamílies: els prodòxids, els adèlids, els heliozèlids i els nominals.
Són microlepidòpters poc evolucionats, però amb morfologia completa i característica de l’ordre Les femelles tenen ovipositor agut i esclerificat, i les erugues són endòfites Els adèlids presenten antenes molt llargues fins a cinc o sis vegades la llargària de llur cos Tota la família aplega un mig miler d’espècies, un centenar de les quals són europees
imago
Exemplar jove de monarca (Danaus plexippus) poc després d’esdevenir imago
Aaron Ortiz (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Fase adulta dels insectes holometàbols en els quals succeeix a la nimfa o crisàlide, i dels hemimetàbols, en els quals ve després del preimago.
icneumònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters amb el cos llarg i esvelt (d’uns 5 a 20 mm), acabat en un fibló més llarg que aquell, antenes llargues, filiformes o acabades en maça, cap arrodonit i tòrax allargat.
En les femelles, el fibló és emprat també com a oviscapte per a collocar els ous dins un forat que fan a l’escorça dels arbres Inclou molts gèneres, amb més de 30000 espècies