Resultats de la cerca
Es mostren 924 resultats
asílids
Entomologia
Família de dípters braquícers ortorafs que comprèn individus de dimensions grans, amb el cos allargat i pilós.
Tenen la boca armada amb un rostre potent Les potes són llargues i fortes Són predadors i zoòfags capturen altres insectes al vol, el qual sovint és molt ràpid Un gènere representatiu és Asilus
ascodípteron
Entomologia
Gènere d’insectes dípters ciclorafs del subordre dels braquícers, que presenten un alt grau d’especialització a la vida parasitària.
Són paràsits de quiròpters
ascalàfids
Entomologia
Família d’insectes planipennis que comprèn individus de 3 a 10 cm d’envergadura, amb les antenes molt llargues acabades en forma de paleta o de maça.
Tenen les ales molt reticulades, de color de sofre o groc lletós Són bons voladors i carnívors s’alimenten d’altres insectes que cacen al vol Les larves, també carnívores, tenen les mandíbules poderoses i ataquen les preses corren per terra, entre herbes o sota pedres en llocs secs La vida larval dura uns dos anys Els ascalàfids són abundants a l’Europa del sud
aròmia
Entomologia
Coleòpter longicorni de la família dels cerambícids, de colors metàl·lics brillants (generalment blaus o verds), amb dues taques vermelles en el tòrax.
Exhala olor de mesc, per la qual cosa era apreciada antigament com a aromatitzant És xilòfaga i viu en els salzes És comuna a tot Europa
arna
arna Eruga d’àrctid
© Fototeca.cat
Entomologia
Nom aplicat a diversos insectes lepidòpters nocturns les larves dels quals s’alimenten de teixits d’origen animal (llana, feltre, pell, etc), de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats.
No solen atacar els teixits d’origen vegetal, si aquests no són impregnats de greixos o d’altres substàncies d’origen animal Les larves de l' arna de la roba Tineola bisselliella , família dels tineids teixeixen xarxes de seda a les galeries que excaven en els teixits Un capteniment comparable tenen les de l' arna de les estores Trichophaga tapetzella , família dels tineids, les quals, a més, també s’alimenten d’excrements de ratpenats i d’egagròpiles de mussols Les larves de Tinea pellionella , un altre tineid, viuen, per contra, dins tubs que elles mateixes construeixen i que traginen en…
argentina
Entomologia
Gènere de papallones diürnes de la família dels nimfàlids, molt vistoses, que es caracteritzen per la presència, a la cara inferior de les ales, d’unes taques nacrades, de tons clars; per la part superior són de tons més foscs, amb taques i ratlles negres i rogenques.
Les ales tenen les vores dentades N’hi ha moltes espècies, europees, i d’altres, de mides més grans, són americanes i asiàtiques
àrctia
Entomologia
Gènere de petites papallones nocturnes de l’ordre dels lepidòpters, molt vistoses, amb dimorfisme sexual accentuat.
Les larves ataquen la vinya Són freqüents a la península Ibèrica
apterigots
Entomologia
Subclasse d’insectes integrada per individus àpters, ametàbols, proveïts d’apèndixs abdominals; llur aptèria és primària.
S'acostuma a subdividir en quatre ordres collèmbols, diplurs, proturs i tisanurs
aptèria
Anatomia animal
Entomologia
Manca d’ales, especialment en els insectes.
L' aptèria primària és presentada pels insectes que provenen filogenèticament d’individus ja àpters, com és el cas dels apterigots L' aptèria secundària , pels insectes que filogenèticament provenen d’individus alats, però que han perdut les ales durant l’evolució del grup com a adaptació a causa de llur mode de vida parasitisme, cavernicolisme, etc, com és el cas d’alguns apterigots
apòria
Entomologia
Papallona diürna de la família dels pièrids, de cos fosc i ales blanques, amb nervadures també fosques, molt comuna a tot Europa.
Les erugues viuen agrupades damunt l’arç blanc