Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
entomologia
Coberta del fascicle corresponent als hemípters de l'Entomologia de Catalunya, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans
© Fototeca.cat
Entomologia
Branca de la zoologia que estudia els insectes.
Actualment ha adquirit un gran desenvolupament l' entomologia aplicada, que estudia els efectes nocius dels insectes sobre la salut de l’home i dels animals, l’acció perjudicial de les plagues d’insectes sobre les plantes conreades i els mitjans biològics o extrabiològics per a combatre'ls Així, fou en el camp de l’entomologia aplicada on hom inicià les primeres experiències en la lluita biològica, d’una gran utilitat per a combatre les plagues, atès l’elevat índex de contaminació que han assolit determinades zones agrícoles a causa de l’ús abusiu d’insecticides químics L’estudi de la…
marieta

marieta
Marek Kosmal - Fotolia.com
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’insectes coleòpters de la família dels coccinèl·lids
, especialment als del gènere Coccinella
.
Les marietes tenen el cos arrodonit i globulós, amb el cap i el cefalotòrax negres i amb els èlitres vermells o grocs puntejats de colors foscs De costums diürns, habiten en gran nombre en els horts i jardins, i s’alimenten de pugó, per la qual cosa són beneficioses per a l’agricultura L’espècie més corrent als Països Catalans és la marieta de set punts Coccinella septempunctata , que fa uns 9 mm i té els èlitres vermells amb set punts negres
escarabat de Sant Joan
Entomologia
Nom de diversos insectes de la família dels escarabeids que pertanyen als gèneres Amphimallon, Anoxia, Melolontha i Rhizotrogus
.
Són escarabats de 2 o 3 cm de llargària, amb el cap gros i quadrangular, que en els mascles és proveït d’unes antenes grosses i amb l’extrem eixamplat Tots ells tenen un vol lent i molt sorollós que inicien cada any cap al mes de juny, per Sant Joan, en sortir de les galeries subterrànies on han passat l’hivern en fase larval Les larves es nodreixen de les arrels de les plantes de l’horta, per la qual cosa són molt nocives Algunes de les espècies d’aquests gèneres són molt comunes als Països Catalans
libèl·lula

Libèl·lula (Sympetrum vicinum)
Susan Elliott (CC BY-NC)
Entomologia
Nom donat als odonats pertanyents a la família dels libel·lúlids, distribuïts en uns quants gèneres, com Libellula, Orthetrum, Crocothemis i Sympetrum.
Tenen mides mitjanes, amb el cos no gaire llarg, en relació amb les ales, i són de colors no metàllics Les ales posteriors són més amples que les anteriors, i ambdues adopten una posició horitzontal quan l’animal descansa Són de vol ràpid Les espècies dels gèneres Libellula i Sympetrum són molt comunes als Països Catalans
alucita
Fitopatologia
Entomologia
Petita papallona del grup de les arnes de la família dels gelèquids, amb les ales de color gris o groc i les antenes rogenques, molt perjudicial per als cereals.
La femella diposita els ous damunt els grans i les larves hi penetren i els devoren Les erugues són transportades als graners ensems amb els grans, on acaben llur desenvolupament i apareixen les papallones adultes És combatuda als graners mitjançant insecticides organoclorats només quan les llavors no van destinades al consum humà
lamel·licorni | lamel·licòrnia
tàvec
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tabànids, d’aparell bucal picador, que ocasionen picades molestes als bòvids, als èquids, a les tortugues marines, als cocodrils, etc, i, ocasionalment, a l’home.
El tàvec del bou Tabanus bovinus és de color fosc i d’uns 2-2,5 cm de longitud El mascle és inofensiu, mentre que la femella, molt activa a temperatura elevada i amb claror abundant, especialment sobre les epidermis humides, pica els bòvids, els èquids i l’home
dímer | dímera
Anatomia animal
Entomologia
Dit de l’insecte que té dos artells als tarsos.
escarabat enterrador

Escarabat enterrador
Natural History Museum | Luxmmi Varathan & Craig Perl (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Nom de diversos insectes de la família dels sílfids que pertanyen als gèneres Necrophorus i Necrodes.
Són escarabats de forma tosca, oblonga, cap petit, protòrax ample i èlitres més curts que l’abdomen, de forma que els últims segments ventrals d’aquest resten al descobert Tenen un olfacte molt sensible i van ràpidament allà on hi ha el cadàver d’un animal A causa dels sucs digestius disgreguen la carn de què es nodreixen Atès que aquesta digestió no és completa, els escarabats enterradors, associant-se entre ells, enterren les despulles del cadàver sota el sòl i a poca profunditat, d’on els ve el nom Aquest enterrament va seguit de la posta d’ous de les femelles a l’interior del cadàver, de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina