Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
tàvec
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tabànids, d’aparell bucal picador, que ocasionen picades molestes als bòvids, als èquids, a les tortugues marines, als cocodrils, etc, i, ocasionalment, a l’home.
El tàvec del bou Tabanus bovinus és de color fosc i d’uns 2-2,5 cm de longitud El mascle és inofensiu, mentre que la femella, molt activa a temperatura elevada i amb claror abundant, especialment sobre les epidermis humides, pica els bòvids, els èquids i l’home
piral de la vinya
Piral de la vinya
Donald Hobern (cc-by)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, subordre dels heteroneures, de la família dels tortrícids, de mida petita.
Les ales anteriors i el tòrax són de color ocrós o groc vermellós i els caires exteriors d’aquelles ales presenten dues franges transversals, que poden ésser fragmentades en taques, de color vermell terrós daurat Les ales posteriors i l’abdomen són de color gris fosc i les ales tenen les franges de pèls groguenques En estat larval causa greus perjudicis a la vinya, dels brots tendres de la qual es nodreix, així com també a les vimeteres i altres plantes
èstrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels dípters.
Tenen ulls composts, força grossos i molt separats, i les antenes van inserides en una fosseta comuna o en dues de contigües l’aparell bucal és reduït i no funcional les ales són curtes i grosses i de color gris fosc Són insectes diürns Ponen els ous prop de l’orifici nasal o dels ulls dels grans mamífers les larves penetren a la cavitat nasal i als sins maxillars i frontals, on creixen alimentant-se de mucositats surten de l’hoste expulsats per un esternut i passen a nimfes en el sòl o en els excrements
xinxa
Entomologia
Gènere d’insectes hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters, de la família dels cimícids, de cos deprimit, més o menys ovalat, sense ocels i amb els ulls composts poc desenvolupats.
Tenen els hemèlitres reduïts a dues petites escates esclerosades, i les ales posteriors atrofiades Són paràsits temporals de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns La xinxa comuna Cimex lectularius fa de 4 a 6 mm i és paràsita d’ocells i mamífers, i també de l’home Té forma plana i oval, és de color terrós i esdevé d’un vermell fosc quan és plena de sang desprèn una pudor fètida Essencialment nocturna i lucífuga, durant el dia viu a les clivelles de les parets i dels mobles La injecció de la seva saliva abans de xuclar la sang produeix irritacions, però hom creu…
grill
ortòpter gríl·lid: grill camperol
© Fototeca.cat
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’ortòpters de la família dels gríl·lids.
Es caracteritzen pel fet de tenir el cos curt, cilíndric i de color fosc, les antenes llargues i primes i un òrgan auditiu situat a la base de les tíbies del primer parell de potes Habiten en els boscs, prats i habitatges rurals, i es nodreixen d’herbes i vegetals, però són pràcticament omnívors De costums nocturns, excaven caus sota terra, on passen l’hivern Produeixen un carrisqueig amb la fricció dels èlitres El grill camperol o de la P Gryllus campestris és de color negre, i hom l’anomena de la P perquè la venació elitral fa uns relleus imitant una P majúscula Habita als…
apòria
Entomologia
Papallona diürna de la família dels pièrids, de cos fosc i ales blanques, amb nervadures també fosques, molt comuna a tot Europa.
Les erugues viuen agrupades damunt l’arç blanc
erèbia
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satírids, de color fosc i voltats d’ocels de color rogenc; viuen sobre gramínies.
Són polífagues i cada any només tenen una generació La majoria d’erèbies habiten a les muntanyes i als boscs de l’Europa central L’espècie Emedusa es troba als Països Catalans
escarabat de sang
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels crisomèlids, d’uns 10 mm de llargària, cos bombat i de color blau fosc o negre, i potes llargues.
Quan són molestats llancen un suc d’olor intensa i desagradable És corrent als indrets herbosos i humits L’espècie Timarcha balearica és comuna a les Illes
còlia
Entomologia
Papallona diürna de la família dels pièrids, d’uns 4-5 cm, de cos fosc i ales de color de sofre, amb una franja negra a les vores.
Són molt corrents als camps de conreu i als prats
hilobi
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels curculiònids, que ateny uns 14 mm de longitud, de color fosc i d’antenes grogues i negres.
Causa grans estralls en les escorces dels troncs tendres d’avets i pins, mentre que les larves foraden les arrels mortes d’aquests Inclou nombroses espècies, entre les quals es destaca l' hilobi del pi H pinus , comú als Països Catalans