Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
drepànids
Entomologia
Família de macrolepidòpters que aplega dues subfamílies clarament diferenciades: els drepanins, d’aspecte de geomètrid, i els tiatirins, d’aspecte de noctúid.
En sentit estricte els drepànids són papallones petites, d’aparença fràgil, habitualment nocturnes Tenen l’àpex en forma de falç Les erugues es caracteritzen per un últim parell de potes falses i tenir, per tant, un extrem caudal punxegut i enlairat Als Països Catalans viuen vuit espècies de drepanins i nou de tiatirins
insectes
Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
limacòdids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada perquè les erugues tenen aspecte de llimac.
Són macrolepidòpters petits d’activitat nocturna Comprèn unes 1500 espècies, tres de les quals són europees, presents també als Països Catalans
cuc
Entomologia
Nom que hom dóna a un gran d’insectes en la fase larval.
Hom l’aplica també a alguns insectes que en estat adult conserven l’aspecte de la larva
drepanins
Entomologia
Subfamília d’insectes lepidòpters de la família dels drepànids, que inclou els que tenen aspecte de geomètrid.
Johann Christian Fabricius
Entomologia
Entomòleg danès, deixeble de Linné.
Professor d’història natural de la Universitat de Kiel 1775 Introduí una nova sistemàtica per a la classificació dels insectes en Supplementum entomologiae 1797 i donà un nou aspecte a l’entomologia Systema entomologiae , 1775
falsa tinya
Entomologia
Eruga del lepidòpter tineid Nemapogon granella, que ataca el blat emmagatzemat.
Forma petits grumolls entreteixits i dóna al blat un aspecte típic teranyinós Pot arribar a escalfar els sacs —hom diu aleshores que ‘el gra rebull’—, i desprèn força ferum Hom l’anomena també cuc del blat
tiatirins
Entomologia
Subfamília d’insectes, de l’ordre dels lepidòpters integrada en la família dels drepànids.
Es diferencien dels drepanins per l’aspecte de noctúid tenen òrgans timpànics abdominals De les dues-centes espècies existents, una quinzena són europees, de les quals vuit habiten als Països Catalans Hom els coneixia també pel nom de cimatofòrids
formiga lleó
Formiga lleó
Papageorgiou Nikolaos (CC BY-NC)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels neuròpters, de la família dels mirmeleònids, que inclou espècies d’uns 20-35 mm de llargària.
D’aspecte molt semblant als dels espiadimonis, en difereixen pel fet de tenir les antenes més llargues i perfectament visibles i les ales més estretes i amb un estigma L’individu adult apareix pel juny i el juliol i només fa curtes volades al capvespre La larva, d’uns 18-20 mm, té fortes mandíbules i hàbits carnívors caça les preses amb una trampa en forma d’embut, amb parets molt inclinades, que disposa sobre sòls arenosos, en el fons del qual embut s’està ella tot esperant que hi caiguin Les espècies M formicarius, M inconspicuus i M europaeus són comunes als Països Catalans
lacciferins
Entomologia
Subfamília d’insectes homòpters d’aspecte semblant a les cotxinilles, propis de l’Àsia, que hom cria industrialment per obtenir-ne laca.