Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
fulgòrids
Entomologia
Família d’insectes del subordre dels homòpters de cap ample i amb una prolongació de notable longitud, dos ulls grossos i dos ocels.
El cos és curt i ample, amb les ales grosses i sovint de colors brillants Inclou nombroses espècies de les regions càlides i temperades, entre les quals es destaquen les dels gèneres Fulgora , Laternaria i Cathedra
escarites
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels escarítids, de dimensions grans o mitjanes, caracteritzats pel fet de tenir el cap molt gros i les mandíbules arquejades, punxegudes i grosses, formant una mena de pinça molt visible.
Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català
peixet de plata
Entomologia
Gènere de tisanurs de l’ordre dels lepismoïdeus, de la família dels lepismàtids.
Són insectes intermedis entre els pterigots i els apterigots Tenen un cos aplanat i un tòrax més gros que l’abdomen Són recoberts d’escates brillants, fet al qual deuen llur nom vulgar Tenen els ulls reduïts o inexistents La longitud total oscilla entre 1 i 2 cm Tenen una àmplia distribució a tot el planeta, a excepció de les zones més septentrionals De costums lucífugs, les espècies domèstiques, com Lisaccharina, acostumen a viure darrere els llibres, dels quals s’alimenten
escarabat lluent
Entomologia
Nom que rep l’espècie Calosoma sycophanter de la família dels caràvids, el gènere Hyster de la família dels histèrids i algunes espècies de crisomela.
Calosoma sycophanter és un escarabat de 3 cm de llargària, cos esvelt, cap allargat i prim, abdomen cobert d’èlitres amples de vores paralleles de color daurat i marcats per estries longitudinals Habita als boscs de pins, on duu vida crepuscular i s’alimenta sobretot d’erugues És molt comú en els boscs litorals dels Països Catalans El gènere Hyster comprèn escarabats de petites dimensions, amb el cap curt, retràctil sota el tòrax, i armat de fortes mandíbules tenen el cos arrodonit, els teguments forts i brillants, el tòrax i l’abdomen amples i les potes curtes Viuen entre…
curculiònids
Entomologia
Família de coleòpters, la més nombrosa de totes.
Hom els distingeix pel cap, que es prolonga més enllà dels ulls formant un rostre de longitud variable i de vegades corbat A l’extrem del rostre hi ha les peces bucals, amb mandíbules petites, però fortes, i mòbils en sentit vertical En general no tenen ales, i només entre els representants de les zones càlides es donen els colors brillants i àdhuc argentats Els representants d’aquesta família són fitòfags, i llurs hàbitats, molt diversos Poden habitar sobre el sòl o fer vida subterrània N'hi ha de comensals, i força espècies posseeixen micètomes hereditàries que els…
cigala

Cigala (Lyristes plebejus = Tibicen plebejus, del gènere Cicada)
iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de la família dels cicàcids.
Tenen el cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes El tòrax és breu, i l’abdomen, cònic a la base, els mascles tenen unes membranes apergaminades esteses en un marc quitinós, a manera de timbal Les contraccions ràpides d’un petit múscul provoquen unes vibracions en aquestes membranes i fan un so estrident característic Les ales són grans, brillants i pràcticament transparents, amb nervadures molt marcades Les femelles ponen els ous en la tija d’algunes plantes, que perforen mitjançant l’oviscapte En sortir les larves, cauen i s’endinsen a terra es nodreixen de la saba de les…
aròmia
Entomologia
Coleòpter longicorni de la família dels cerambícids, de colors metàl·lics brillants (generalment blaus o verds), amb dues taques vermelles en el tòrax.
Exhala olor de mesc, per la qual cosa era apreciada antigament com a aromatitzant És xilòfaga i viu en els salzes És comuna a tot Europa
eristalis

Eristalis tenax
Donald Hobern (CC BY 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, subordre dels braquícers, de la família dels sírfids, de coloracions brillants, molt semblants a les de les abelles.
Els adults es nodreixen del nèctar de les flors, mentre que les larves en forma de cuc s’alimenten de substàncies orgàniques en descomposició, per la qual cosa viuen en gran quantitat les aigües pútrides L’espècie E tenax és comuna als Països Catalans
urànids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, del grup dels heteròcers, de cos petit o mitjà i de coloració críptica, sovint de coloracions metàl·liques i brillants, amb les ales molt desenvolupades respecte al cos.
Pertanyen a aquesta família papallones molt vistoses de distribució preferentment tropical, com Urania magadiscerensis
sírfids

Eristalis tenax
Cheryl Moorehead (CC BY 2.0)
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels dípters, de talla mitjana o grossa, de coloració fosca, però alguns, com els eristalis, de coloracions brillants (molt semblants a les abelles), potes marxadores i, alguns, saltadores.
S'alimenten sobretot de líquids ensucrats nèctar de les flors i aigua, però hi ha espècies de règim sapròfag, fitòfag, simbiont amb formigues i depredador Els gèneres Eristalis, Volucella i Syrphus són abundants als Països Catalans