Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cerceris
Entomologia
Gènere d’himenòpters de la família dels esfècids amb el cefalotòrax separat de l’abdomen per una marcada constricció.
La coloració de l’abdomen és negra i groga
crisomela
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels crisomèlids, de petites dimensions.
Algunes espècies, com la Ch fastuosa i la Ch menthastri , tenen una coloració brillantíssima A Catalunya en són conegudes diverses espècies, algunes de les quals molt abundants
ooteca
ooteca de pregadéu
© Fototeca.cat
Entomologia
Coberta coriàcia que protegeix els ous dels insectes ortòpters, dels dictiòpters i d’alguns heteròpters.
És dividida en una sèrie de compartiments segons els ous que conté i pot ésser de parets buides o massisses La forma, la mida i la coloració són, sovint, molt específiques
esfíngids
papalona de la calavera
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions grans o mitjanes, amb les ales anteriors estretes, allargades i quasi triangulars, i les posteriors petites i més arrodonides.
El cos és rodanxó, cònic i de forma aerodinàmica, amb una musculatura alar potent que facilita un vol molt ràpid L’espiritrompa és normalment molt desenvolupada Són generalment nocturns i crepusculars, bé que també n'hi ha de diürns Llurs larves són molt característiques per la presència d’un petit corn sobre el vuitè segment i per la seva coloració brillant Hom inclou en aquesta família unes 1000 espècies dels països temperats i càlids Les espècies dels gèneres Acherontia, Celerio, Sphinx, Mimar, Herse, Smerinthus i Macroglossum , entre altres, són comunes als Països Catalans
geomètrids
Entomologia
Família d’insectes macrolepidòpters, predominantment nocturns.
El terme fa referència a les erugues, mancades dels tres primers parells de potes abdominals, per la qual cosa caminen arquejant el cos i fan com si anessin mesurant el terreny hom les anomena també, doncs, apamadores o agrimensores , a més a més de geòmetres De coloració sovint críptica, resten immòbils i semblen branquillons en repòs, les ales se situen planes Els adults tenen les ales febles i molt amples en relació amb el cos, que és molt estret algunes femelles tenen ales vestigials o són totalment àpteres Als Països Catalans, hi habiten unes 450 espècies de les…
vespa
Vespula germanica
Aiwok (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Nom donat a diversos himenòpters de la família dels vèspids, bé que també és aplicat, impròpiament, a himenòpters d’altres famílies.
La vespa comuna o simplement vespa correspon a les espècies Vespula germanica i Polistes gallicus , caracteritzades ambdues pel cos fusiforme i sense pèls, amb una coloració aposemàtica a base de bandes negres amples alternades amb unes altres de més primes de color groc i unes quantes taques grogues Els mascles del gènere Polistes tenen les antenes acabades en ganxo, mentre que les del gènere Vespula acaben normalment Les vespes formen petites societats anuals, que poden ésser fundades per una sola femella fèrtil, la reina , que és fecundada per un mascle i que comença, ella…
pompílids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters que fan de 5 a 50 mm i són de coloració variable amb reflexos metàl·lics.
Tenen les ales llargues i fines, tot i que són més marxadors que voladors Cacen aranyes, fins i tot més grosses que ells, les quals paralitzen amb el fibló, que instilla verí, i les utilitzen com a nodriment de llurs larves
cerambícids
Quatre espècies diferents de la família dels Cerambícids: de dalt a baix, i d’esquerra a dreta: exemplars mascle i femella d’Ergates faber; exemplar de Spondylis buprestoides; exemplar de Purpuricenus budensis i exemplars mascle i femella del banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo ssp mirbecki)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família de coleòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans amb el cos allargat i estret i de coloració variable, segons les espècies.
En algunes, els colors són uniformes i apagats negre, bru, etc, i en unes altres són vius i fan contrast groc, vermell, blau, verd, etc Presenten un parell d’antenes molt llargues d’ací ve que rebin també el nom de longicornis , el rostre és proveït de mandíbules fortes amb les quals roseguen la fusta dels troncs, i les potes són ben desenvolupades En el protòrax hi ha els èlitres, que en general són llargs i parallels i cobreixen completament les ales, ben desenvolupades i aptes per a volar Els individus adults presenten un cert dimorfisme sexual, que es manifesta en la longitud de les…
coleòpters
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: masc.-amb les característiques antenes en forma de ventall-i fem. d’escarabat blanc (Polyphylla fullo); masc i fem. d'Anoxia australis; masc. i fem. d’escarabat de nit (Phyllognathus silenus); masc. i fem. d’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) i Melolontha melolontha
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, el més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.
Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos El protòrax és gros i mòbil el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part En l’adult, l’abdomen té 9 segments La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll Es coneixen més de 300000 espècies de coleòpters, algunes de les quals tenen una coloració molt vistosa la majoria són…
urànids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, del grup dels heteròcers, de cos petit o mitjà i de coloració críptica, sovint de coloracions metàl·liques i brillants, amb les ales molt desenvolupades respecte al cos.
Pertanyen a aquesta família papallones molt vistoses de distribució preferentment tropical, com Urania magadiscerensis