Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
nimfàlids
papallona de l’arboç
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones grans, diürnes, sovint molt vistoses, bones voladores, algunes de les quals són migradores, i de distribució cosmopolita; tenen el primer parell de potes més o menys atrofiat, tret dels libiteïns.
Hom acostuma a dividir-los en quatre subfamílies els satirins , de colors més aviat apagats, vol irregular, d’erugues amb l’extremitat abdominal bífida, dels quals viuen als Països Catalans més de 40 espècies els nimfalins , de colors i disseny més espectaculars, vol ràpid, amb algunes erugues de colors llampants premonitoris de llur toxicitat, crisàlides nues, anguloses, penjades del mucró, dels quals habiten als Països Catalans més de 40 espècies els libiteïns , de palps molt llargs, amb una sola espècie europea i catalana i els danaïns , de distribució tropical, amb força…
zigènids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions mitjanes i de morfologia força peculiar, ja que, encara que són d’activitat diürna, filogenèticament no tenen res a veure amb els ropalòcers i, a més, utilitzen feromones sexuals.
De vol vibrant, tenen el cos molsut i les ales allargades, de colors vius i metàllics, indicadors de llur toxicitat Fins i tot les erugues, de cap retràctil, són també tòxiques, ja que secreten composts derivats del cianur La família integra més d’un miler d’espècies, de les quals viuen a Europa una seixantena i trenta-dues als Països Catalans Els dos gèneres més importants són Zygaena de colors blau, vermell i blanc i Procris de color verd
coccinèl·lids
Entomologia
Família de coleòpters polífags que comprèn individus petits o mitjans, de cos pla per sota i bombat per sobre.
El cap és ficat en el protòrax tenen les antenes i les potes retràctils Les larves viuen sobre les plantes els adults són diürns, voladors regulars, de colors foscs, sobre els quals ressalten unes taques de colors vius, de forma i nombre variables Tant la majoria de les larves com els adults d’aquesta família són grans devoradors d’afídids i còccids, la qual cosa fa que siguin emprats per a combatre les plagues que ocasionen els individus d’aquests grups Els representants típics de la família dels coccinèllids són les marietes
notodòntids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada per una pilositat abundant que forma una cresta damunt el tòrax, conspícua en repòs, ja que acostumen a plegar les ales, disposant-les en angle obtús.
Són macrolepidòpters nocturns, de colors críptics, i amb l’espiritrompa atrofiada Comprèn unes 3000 espècies Aquesta família n'ha aplegades dues de més antigues els notodontins que aporta la majoria de les espècies, erugues amb colors llampants, que adopten positures espaordidores formen una gepa i aixequen ambdós extrems, i que evaginen tubs defensius de l’apèndix anal bífid, de les quals, als Països Catalans, hi viuen 33 espècies i els taumatopeïns , denominats habitualment processionàries processionària, erugues gregàries i urticants la processionària del pi és…
noctuids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que aplega més de 30.000 espècies, distribuïdes per tot el món, algunes erugues de les quals poden provocar estralls agrícoles.
Són habitualment de mida mitjana hi ha inclosa, però, la papalllona de més envergadura alar 30 cm i unes altres espècies més petites, com la majoria dels microlepidòpters Amb tot, llur morfologia és força homogènia tòrax pelut, antenes fines, ales anteriors estretes i de colors apagats i ales posteriors en forma de ventall i de colors clars, que exhibeixen davant els depredadors per tal d’espantar-los Llur vol és ràpid i rectilini, i poden realitzar grans migracions, com s’escau amb l' Autographa gamma , un cuc hortícola que pot ocasionar plagues importants d’altres…
ligeids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels hemípters heteròpters amb el cos allargat i deprimit per sobre, el cap triangular i proveït d’un llarg agulló format per tres o quatre artells i amb antenes llargues i filiformes.
Inclou unes 2000 espècies, de colors foscs i règim herbívor, entre les quals es destaquen les del gènere Lygalus , que és molt perjudicial
fulgòrids
Entomologia
Família d’insectes del subordre dels homòpters de cap ample i amb una prolongació de notable longitud, dos ulls grossos i dos ocels.
El cos és curt i ample, amb les ales grosses i sovint de colors brillants Inclou nombroses espècies de les regions càlides i temperades, entre les quals es destaquen les dels gèneres Fulgora , Laternaria i Cathedra
edemèrids
Entomologia
Família de coleòpters caracteritzats pel fet de tenir el cap prolongat i comprimit per la part posterior i formant una espècie de coll.
Tenen ulls grossos i antenes llargues i filiformes Els èlitres són d’igual longitud que l’abdomen, i les ales estan ben desenvolupades Tenen colors vistosos i brillantor metàllica Cosmopolites, hom els troba arreu dels Països Catalans
sirícids
Entomologia
Família d’himenòpters del subordre dels símfits, de cos gran i allargat, antenes llargues amb un nombre d’artells que pot arribar a 30, ales llargues, abdomen subcilíndric amb l’últim segment acabat en punta, i oviscapte llarg i estret.
Inclou diversos gèneres, amb nombroses espècies de larves xilòfagues, allargades, amb protòrax molt desenvolupat, potes toràciques bastant reduïdes i sense potes abdominals, de colors blanquinosos o grocs i abdomen acabat en una punta còrnia Gràcies a llurs poderoses mandíbules, les larves poden obrir galeries a la fusta de moltes coníferes Les femelles ponen els ous a la fusta
escarabat escopeter
Entomologia
Nom de diversos coleòpters de la família dels braquínids que es caracteritzen sobretot per la presència d’un aparell defensiu a l’extrem de l’abdomen, pel qual, en ésser amenaçats per algun perill, emeten un líquid corrosiu en forma de núvol blanquinós.
L’emissió del líquid va acompanyada d’un soroll peculiar, i d’aquí ve el seu nom Són escarabats de colors lluents i vius, amb el cap i el tòrax molt prims en comparació amb l’abdomen Viuen sota les pedres, sobretot als terrenys calcaris Les espècies més comunes als Països Catalans són Brachinus crepitans i Aptinus displosor