Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
genitalies
Entomologia
Peces més o menys esclerificades que constitueixen l’aparell copulador dels insectes (reproducció, aparell reproductor).
escolítids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de molt petites dimensions, de forma cilíndrica i compacta, amb èlitres i amb l’extrem solcat de processos punxeguts laminars o granuliformes.
Són molt perjudicials per a les coníferes, en els quals obren galeries La família és estesa per tots els boscs del món amb unes 1500 espècies, representades als Països Catalans, i constitueixen grans plaques
perla

Perla
Zoologische Staatssammlung Muenchen (cc-by-nc-sa-3.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels plecòpters, de la família dels pèrlids, que fa de 15 a 30 mm, d’ales membranoses i reticulades amb les posteriors més llargues que les anteriors.
A l’abdomen hi ha dos cercs multiarticulats, almenys tan llargs com la meitat del cos Hom troba els adults a la vora de les aigües corrents, on dipositen els ous llurs larves, aquàtiques, constitueixen un dels aliments més freqüents dels peixos d’aigua dolça
ata
Entomologia
Gènere de formigues de la família dels formícids que conreen fongs de l’espècie Rhozites gongylophora
.
Llurs societats, molt nombroses, són formades per la reina, pels mascles i per tres tipus d’obreres les grosses, que defensen el niu, les de mida mitjana, que surten en corriolades a cercar fulles dels arbres, i unes de petites, que conreen els fongs Les fulles dels arbres, triturades i barrejades amb saliva i matèries fecals, esdevenen una massa porosa i negra, entre la qual creixen els micelis dels fongs Les ates constitueixen un veritable flagell per als boscs, ja que desfullen els arbres Són pròpies de l’Amèrica tropical
geomètrids
Entomologia
Família d’insectes macrolepidòpters, predominantment nocturns.
El terme fa referència a les erugues, mancades dels tres primers parells de potes abdominals, per la qual cosa caminen arquejant el cos i fan com si anessin mesurant el terreny hom les anomena també, doncs, apamadores o agrimensores , a més a més de geòmetres De coloració sovint críptica, resten immòbils i semblen branquillons en repòs, les ales se situen planes Els adults tenen les ales febles i molt amples en relació amb el cos, que és molt estret algunes femelles tenen ales vestigials o són totalment àpteres Als Països Catalans, hi habiten unes 450 espècies de les…
dermèstids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters que comprèn unes 500 espècies.
Són animals petits, d’uns 8 mm de longitud total Els adults tenen el cos cobert de petites escates o bé de quetes, amb antenes en forma de maça L’aparell bucal és mastegador Les larves tenen el cos cobert de llargs pèls en forma de pinzells Viuen per tota la superfície terrestre, i tant les larves com els adults constitueixen un flagell per a les cases, perquè ataquen productes dessecats, com ara les pells, les plomes, els greixos, etc, mengen resquícies de matèria orgànica i animals morts i, si hom no els combat, poden fer malbé les colleccions dels museus d’història natural
elatèrids
Entomologia
Família de coleòpters de dimensions variables que tenen el cap sota el pronot, el cos allargat i el protòrax amb gran mobilitat.
Tenen la propietat, quan per qualsevol motiu resten capgirats i no poden redreçar-se perquè tenen les potes curtes, de recolzar el cap i els extrems dels èlitres com a punts de suport en el pla en què es troben, alhora que introdueixen la prolongació del prostèrnum en una cavitat toràcica, amb un clac concomitant Aquest mecanisme els llança enlaire amb un moviment rotatori que els permet de caure en posició normal Les larves viuen en la fruita, en els troncs i al sòl i constitueixen plagues per a l’agricultura Alguns gèneres d’Amèrica emeten llum Hi ha unes 8000 espècies que són…
eruga

Eruga
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Fase larval mòbil dels insectes lepidòpters.
Les erugues presenten tres parells de potes toràciques i quatre o cinc parells de potes abdominals proveïdes de ventoses posseeixen mandíbules que usen activament per a alimentar-se de vegetals Constitueixen l' estadi de creixement durant el qual l’animal emmagatzema reserves energètiques que li permetran de realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en papallona insecte adult Les erugues passen per quatre o cinc fases, separades per mudes l’última muda dóna lloc a la crisàlide Moltes erugues, abans de crisalidar-se, construeixen un embolcall pupal…
odonats
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes que inclou espècies de talla mitjana o grossa (5-12 cm d’envergadura), amb el cap eixamplat pel gran desenvolupament dels ulls composts.
Les antenes són curtes i filiformes i l’aparell bucal és típicament mastegador El tòrax és parallelepipèdic, gairebé cuirassat, i molt curt respecte a l’abdomen té dos parells d’ales membranoses i gairebé iguals, així com tres parells de potes febles i dirigides cap endavant L’abdomen, molt estret i allargat, consta de 10 segments, i al final pot presentar una mena de cercs atrofiats El seu desenvolupament és hemimetàbol i les larves són aquàtiques, molt carnisseres i amb el llavi inferior hipertrofiat, formant una màscara Habiten vora l’aigua estanyada —tot i que…
ortòpters
ortòpter gríl·lid: cadell
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots hemimetàbols, de dimensions mitjanes o grans, que tenen el cos cilíndric, cap allargat, el primer parell d’ales elitroides i el segon membranoses, aparell bucal mastegador i tercer parell de potes més desenvolupades que els altres dos parells.
Les ales del segon parell són membranoses, tenen forma de ventall quan estan desplegades i es pleguen sota les del primer parell, que són allargades i quasi rectangulars En alguns grups les ales són molt reduïdes o falten Les potes són ben desenvolupades i sovint proveïdes d’espines, el tercer parell és molt enfortit i amb el fèmur i la tíbia formant un angle que permet el salt de l’animal L’abdomen té 11 segments, els últims dels quals són proveïts d’apòfisis diverses, com ara l’apèndix imparell de les femelles, que serveix per a pondre els ous El cap presenta un parell d’ulls…