Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cinípids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters els representants de la qual són, en general, de petites dimensions (1 o 2 mm) i de colors poc vistents.
Les femelles tenen un agulló a l’extrem de l’abdomen Els adults són diürns i de vida bastant curta Es reprodueixen segons un cicle normal o bé per partenogènesi Molts són productors de cecidis, i altres són endoparàsits d’altres insectes
eumènids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters que poden ésser de cos elegant i àgil i de colors vius o bé de cos robust i tons apagats.
Posseeixen ulls composts grossos i ocelles, antenes variables i aparell bucal mastegador Tenen les ales ben desenvolupades i el vol ràpid Diürns, s’alimenten de la matèria dolça de les flors Llur hàbitat és molt variat Habiten en països càlids, i el gènere més comú als Països Catalans és l’èumenes
micropterígids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, tinguda antigament com a un ordre a part (zeuglòpters), considerada sovint com la família més antiga de les papallones.
Llur morfologia és en alguns trets distinta de la dels lepidòpters típics, ja que les erugues tenen potes falses en els vuit primers segments abdominals La crisàlide és lliure, i l’adult, en comptes d’espiritrompa, presenta mandíbules funcionals amb què mastega pollen Són microlepidòpters diürns, i del centenar d’espècies existents, n'habiten als Països Catalans menys d’una dotzena
licènids
licènids (Lysandra coridon)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters; són anomenats popularment blavetes, ja que la majoria dels mascles i algunes femelles són de color blau brillant.
Són macrolepidòpters diürns ropalòcers que solen formar grans estols, on els mascles són més nombrosos, quan s’acosten als tolls d’aigua Les erugues son rabassudes, amb el cap amagat, semblants a la paneroles, algunes de les quals són depredadores Comprèn unes 9000 espècies entre els licenins i els riodinins, de les quals més d’un centenar són europees i una seixantena, presents als Països Catalans
marieta

marieta
Marek Kosmal - Fotolia.com
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’insectes coleòpters de la família dels coccinèl·lids
, especialment als del gènere Coccinella
.
Les marietes tenen el cos arrodonit i globulós, amb el cap i el cefalotòrax negres i amb els èlitres vermells o grocs puntejats de colors foscs De costums diürns, habiten en gran nombre en els horts i jardins, i s’alimenten de pugó, per la qual cosa són beneficioses per a l’agricultura L’espècie més corrent als Països Catalans és la marieta de set punts Coccinella septempunctata , que fa uns 9 mm i té els èlitres vermells amb set punts negres
coccinèl·lids
Entomologia
Família de coleòpters polífags que comprèn individus petits o mitjans, de cos pla per sota i bombat per sobre.
El cap és ficat en el protòrax tenen les antenes i les potes retràctils Les larves viuen sobre les plantes els adults són diürns, voladors regulars, de colors foscs, sobre els quals ressalten unes taques de colors vius, de forma i nombre variables Tant la majoria de les larves com els adults d’aquesta família són grans devoradors d’afídids i còccids, la qual cosa fa que siguin emprats per a combatre les plagues que ocasionen els individus d’aquests grups Els representants típics de la família dels coccinèllids són les marietes
esfíngids
papalona de la calavera
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions grans o mitjanes, amb les ales anteriors estretes, allargades i quasi triangulars, i les posteriors petites i més arrodonides.
El cos és rodanxó, cònic i de forma aerodinàmica, amb una musculatura alar potent que facilita un vol molt ràpid L’espiritrompa és normalment molt desenvolupada Són generalment nocturns i crepusculars, bé que també n'hi ha de diürns Llurs larves són molt característiques per la presència d’un petit corn sobre el vuitè segment i per la seva coloració brillant Hom inclou en aquesta família unes 1000 espècies dels països temperats i càlids Les espècies dels gèneres Acherontia, Celerio, Sphinx, Mimar, Herse, Smerinthus i Macroglossum , entre altres, són comunes als Països Catalans
èstrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels dípters.
Tenen ulls composts, força grossos i molt separats, i les antenes van inserides en una fosseta comuna o en dues de contigües l’aparell bucal és reduït i no funcional les ales són curtes i grosses i de color gris fosc Són insectes diürns Ponen els ous prop de l’orifici nasal o dels ulls dels grans mamífers les larves penetren a la cavitat nasal i als sins maxillars i frontals, on creixen alimentant-se de mucositats surten de l’hoste expulsats per un esternut i passen a nimfes en el sòl o en els excrements
hespèrids
Entomologia
Família d’insectes diürns, de l’ordre dels lepidòpters, del grup dels ropalòcers.
Són macrolepidòpters petits, amb les antenes ben separades a la base, de vol ràpid i zigzaguejant Les erugues s’alimenten habitualment de gramínies De les 5000 espècies que comprèn la família, als Països Catalans n'habiten vint-i-cinc
cicindèlids
Entomologia
Família de coleòpters
adèfags representada arreu del món per més de 1 500 espècies.
Són de talla petita o mitjana, tenen el cap gros, amb els ulls prominents, les mandíbules, armades i molt potents, i les antenes, filiformes El protòrax és més estret que l’abdomen, i els èlitres són amples i recobreixen completament l’abdomen Les ales són ben desenvolupades, i les potes, llargues i molt àgils En general són de color verd metàllic, pigallats de vermell i blanc Són depredadors i els més ferotges d’entre els insectes s’alimenten de larves de tota mena, de gastròpodes terrestres i d’altres insectes De costums diürns, viuen en llocs sorrencs, com platges, voreres de rius, de…